Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Agricultura i alimentació

4. Agricultura sostenible


Segons Jiménez Díaz (2002), l’agricultura sostenible es pot definir com un sistema integrat de pràctiques de producció agrícola, l’aplicació del qual depèn dels ambients o localitats i que a llarg termini pot satisfer les necessitats d’aliments i fibres de la població gràcies a l’ús eficient d’entrades i de tecnologies agràries, sense comprometre la conservació dels recursos naturals, la qualitat del medi i la competitivitat de preus i qualitats que requereix el comerç internacional.

L’objectiu fonamental de l’agricultura sostenible és assegurar la productivitat a llarg termini amb el mínim d’efectes perjudicials (s’entén de manera àmplia) per a les persones i per a l’entorn. Precisament, es tracta de donar resposta a la davallada mediambiental associada amb l’agricultura moderna.

Tot i que el terme ‘agricultura sostenible’ ha estat usat i ha estat interpretat de diferents maneres, un dels elements importants és l’especificitat del lloc on es practica o on s’ha de practicar l’activitat agrícola. Aquest no és un nou descobriment, encara que sembli el contrari, sinó un redescobriment del patrimoni cultural agrícola que basava l’activitat en el coneixement (actiu) del territori on es duia a terme l’agricultura.

Altieri preconitza que l’agricultura és el resultat de la coevolució del sistema socioeconòmic i els sistemes naturals, i que en aquest context són necessaris el coneixement i la comprensió de l’ecologia dels sistemes agrícoles, clau per obrir la porta a noves opcions de tecnologia i de gestió en sintonia amb els objectius de l’agricultura sostenible.
 
Els objectius i els mitjans de baixes entrades i maneig racional que preconitza l’agricultura sostenible són resumits a la figura 8.
 
esq
  

Figura 8. Concepte d’‘agricultura sostenible’. Font: Jiménez Díaz i Lamo, 1998.

  
Els aspectes que cal tenir presents a l’hora d’anar cap a una agricultura sostenible són diversos i, a més, varien segons la zona concreta. Alguns principis generals són:

— Elecció de les espècies i dels cultius de plantes en concordança amb al lloc (i les condicions).
 
— Diversificació de cultius (incloent-hi la ramaderia) i de pràctiques que millorin l’estabilitat biològica i econòmica del sistema productiu.
 
— Maneig del sòl per conservar-lo i millorar-ne la qualitat.
 
— Maneig de l’aigua per conservar-la i millorar-ne la qualitat.
 
— Ús eficient de les entrades (adobatge, sistemes de control...).