Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
0 de 6
Agricultura i alimentació

5. Pautes per consultar un sistema agrícola sostenible (SAS)

 
Els sistemes amb un grau de sostenibilitat alt pretenen utilitzar de la millor manera possible els béns i serveis ambientals sense danyar-los (Altieri, 1995), idea que no implica refusar cap tecnologia o pràctica només per qüestions ideològiques. El que no hi ha és un sol camí, una sola configuració tecnològica o un sol maneig ambiental; és més complex, aquests factors s’han d’adaptar a les circumstàncies específiques de les diferents àrees i dels diferents sistemes agrícoles.

D’altra banda, sovint s’assumeix l’error que l’agricultura sostenible implica una reducció neta d’entrades, cosa que comporta extensificar (es necessita més terra per produir el mateix). És més encertat centrar-se a intensificar l’ús dels recursos disponibles (més bon ús de la terra, l’aigua, la biodiversitat, etc.) i la tecnologia. Les evidències apunten que les iniciatives agrícoles sostenibles provenen de canviar els factors de producció agrícola; per exemple: passar d’emprar adobs a cultivar lleguminoses que fixen nitrogen, d’utilitzar fitosanitaris a basar-se en l’ús d’enemics naturals, de llaurar a no treballar el sòl (Pretty, 2008).
 
recol2                                 perfil
 

               Figura 9. Recol·lectora adaptada per a la collita del lli.         Figura 10. Perfil d’un sòl de vinya amb coberta herbàcia.

              Font: Gil Gorchs                                                                    Font: Ramon Josa

 

 
Convertir un agroecosistema no sostenible en sostenible és una tasca complexa que requereix una aproximació global (bioregió) i treure el màxim partit dels recursos ambientals i de la tecnologia. No obstant això, hi ha alguns principis bàsics clars que ens poden servir de guia per orientar-nos en aquest sentit. Per ser sostenible, les pràctiques proposades necessàriament han de:
  
1. Augmentar el contingut de matèria orgànica (MO) del sòl: és bàsica per conservar-lo i millorar-ne la fertilitat, i, a més a més, és una via efectiva per segrestar C.
 
2. Incrementar la diversitat biològica per recrear les funcions de control i regulació natural, i apropar el funcionament dels sistemes agrícoles al dels sistemes naturals, de manera que se n’augmenta la resiliència (capacitat d’un sistema de recuperar l’estabilitat en ésser pertorbat).
 
Avui es disposa d’evidències clares que suggereixen que la majoria de sistemes agrícoles poden fer una transició relativament ràpida a sistemes agrícoles sostenibles. Pretty (2008), amb dades de 286 projectes desenvolupats en 57 països amb diferents cultius, que cobreixen una àrea de 37 Mha, mostra que és possible reduir l’ús de fitosanitaris i fer el pas cap a una agricultura sostenible mantenint els rendiments dels cultius, al mateix temps que se segresta C al sòl (0,35 t de C · ha-1 · any-1 de mitjana).
 
La barrera més important és la manca d’informació i formació del “capital humà”, des d’administradors fins a agents agrícoles i agricultors. Cal que els països emprenguin els plans adequats i inverteixin en formació per avançar cap a una agricultura sostenible.