Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
1 de 6
Agricultura i alimentació

5.1. Increment de sòl agrícola i conservació

 
A escala del planeta se segueix aplicant la rompuda en noves àrees per substituir la vegetació natural per zones de conreu (Amazònia, zones estepàries predesèrtiques, etc.). També s’amplien els conreus vers àrees que en altres moments s’han considerat com a zones marginals (sòls de muntanya, de zones inundables, salines, etc.). En general, s’accepta que aquestes transformacions tenen un cost ecològic difícilment quantificable, però, sens dubte, elevat i sobretot de pagament diferit. Tot i que és difícil demostrar-ho, l’explotació d’aquestes zones, probablement, es justifica més per interessos econòmics a curt termini que no pas per necessitats reals de terres de conreu.

Als països desenvolupats, com ara a Europa, és molt difícil ampliar la superfície conreable, que més aviat tendeix a disminuir, per l’augment de l’ocupació urbana, industrial i del transport.
 
Actualment, la UE està en procés d’establir una legislació de protecció del sòl que obligui els estats membres a desenvolupar polítiques de protecció del sòl i, per tant, a preveure partides pressupostàries amb aquesta finalitat.
 
En aquesta legislació s’identifiquen com a processos de degradació contra els quals cal actuar: l’erosió, la pèrdua continuada de matèria orgànica, la compactació, la salinització i els moviments en massa del sòl.
 
També es presenten les idees de protecció del sòl que han de definir la política dels estats membres: “El sòl s’ha d’utilitzar de manera sostenible [...] per preservar-ne la capacitat de prestar serveis ecològics, econòmics i socials”, i perquè mantingui “les funcions” a l’hora de “satisfer les necessitats de generacions futures.”
 
S’assenyala que la finalitat de la Directiva és “garantir la protecció del sòl” i que ha d’incloure “la prevenció de la degradació del sòl, la mitigació dels efectes de la degradació, la restauració dels sòls degradats” en un marc d’acció comuna amb altres polítiques sectorials.