Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
2 de 6
Agricultura i alimentació

5.2. Ús de les tecnologies de cultiu


De les diferents tècniques i pràctiques de cultiu, n’hi ha tres que es consideren essencials per establir un sistema agrícola sostenible: el treball del sòl (més aviat el no-treball del sòl), la rotació de cultius i els cultius protectors. Precisament, el concepte ‘agricultura de conservació’ sorgeix de combinar aquestes tres tècniques i fer-ne un ús adequat. Un sinònim que sovint s’utilitza és el terme ‘explotació de conservació’, si bé posa més l’èmfasi en l’explotació.

Per la FAO, l’agricultura de conservació es basa a aplicar tres principis: pertorbar el sòl el mínim possible, cobrir-lo permanentment i utilitzar adequadament la rotació de cultius. És una mostra de la transcendència que tenen aquestes tècniques a l’hora d’establir una agricultura sostenible i rendible.

 
 

 
5.2.1. Treball del sòl mínim i no treball
 
 
Una de les revolucions transcendentals que ha canviat la manera de practicar l’agricultura durant els últims cent anys és reduir el treball del sòl, fins a zero en el cas de la sembra directa o no-treball del sòl.

Avui sabem que reduir o no treballar el sòl permet conservar sòl, energia i aigua. Diferents assaigs en diferents indrets, i les més de 60 Mha cultivades arreu, han mostrat que no treballar el sòl redueix l’erosió per sobre del 90 %. A tall d’exemple, en un assaig als Estats Units es va observar que al cap de 42 anys les parcel·les de sembra directa eren 9 cm més altes que les parcel·les treballades convencionalment (arada i cultivador). És a dir, amb el treball convencional s’havien perdut 1.260 t de sòl més que a les parcel·les no treballades, a raó de 30 t · ha-1 · any-1 (Triplett i Dick, 2008).

Molts dels avantatges deriven del fet que, bàsicament, reduir el treball del sòl permet augmentar-ne el nivell de matèria orgànica i formar una estructura més natural i estable. Aquest fet comporta una major infiltració i retenció de l’aigua, i redueix la contaminació de rius i el rebliment de preses pels minerals i el material que arrossega l’aigua.

Una mostra de la importància que suposa reduir el treball del sòl és que en l’àmbit de la UE, per encàrrec del Parlament Europeu, la Comissió Europea (EC, 2010) ha desenvolupat el projecte ‘Agricultura sostenible i conservació dels sòls mitjançant pràctiques de cultiu simplificades’ (Projecte SoCo).

Aquest projecte pretén definir com es poden conservar millor el sòl i els altres components ambientals amb els quals està interrelacionat, i estendre aquest coneixement a tota la societat. A més d’aquest projecte, actualment hi ha molta informació disponible sobre el conreu de conservació.

 
 
sembra
 

Figura 11. Sembra de cereals (sense treballar el sòl). Font: Gil Gorchs

 
 

 
5.2.2. Rotació de cultius
 
Hi ha moltes raons que justifiquen diversificar les rotacions de cultius (cultius que se succeeixen en el temps en una mateixa parcel·la) i evitar el monocultiu (cultiu continuat d’una mateixa espècie vegetal en una mateixa parcel·la), tal com recullen Urbano i Moro (1992) i Viaux (1999).

En primer lloc, allargar la rotació de cultius es justifica perquè és una via molt eficaç per controlar les malalties, els paràsits i les adventícies, atès que molts dels agents nocius són específics de cada cultiu i el nivell d’inòcul és inferior a mesura que passa més temps abans no tornem a situar el cultiu a la mateixa parcel·la.
 
En segon lloc, les rotacions llargues també limiten les necessitats d’adobament, en la mesura que els diferents cultius es complementen en extreure de manera diferent els elements del sòl i en retornar-los-hi diferentment (pel que fa a profunditat i a quantitat). Una mesura molt convenient és introduir com a mínim una lleguminosa: fixa nitrogen i permet estalviar adobament durant el cultiu de la lleguminosa i en el cultiu posterior.

En conjunt, la rotació de cultius és un dels pilars bàsics per establir sistemes agrícoles sostenibles, perquè té efectes positius des del punt de vista agronòmic, social, ambiental i econòmic: genera diversitat i facilita l’organització de l’explotació; permet reduir l’ús de fitosanitaris, d’adobs químics i, consegüentment, permet reduir l’ús d’energia i el cost de producció per a l’agricultor.
 
 

 
5.2.3. Cultius protectors o de cobertora i adobs verds
 
Conjuntament amb el treball del sòl i la rotació, els cultius protectors i els adobs verds es poden considerar com el tercer element que forma la columna vertebral dels sistemes de cultiu que pretenen ser sostenibles.
  
Els cultius protectors són eines útils per gestionar la conservació i la fertilitat del sòl, les adventícies, les malalties i les plagues, i per diversificar i millorar l’hàbitat per a la fauna. Els cultius protectors són molt diversos. Es cultiven sobretot durant l’espai de temps que va de la collita d’un cultiu a la sembra del cultiu següent (de 2-3 mesos a 8-10 mesos o més). Es poden sembrar a l’eixam, per sobre del cultiu que està madurant, abans de collir-lo o bé amb sembradora de línies just després de la collita (Clark, 2007Sullivan, 2003).
 
Els beneficis que aporten els cultius protectors i els adobs verds provenen, bàsicament, del fet que permeten incrementar el nivell de matèria orgànica al sòl i la diversitat biològica:

• Contribueixen de manera directa (menor impacte del vent i les gotes de pluja) i indirecta (augment de MO) a reduir l’erosió del sòl.
 
• Incrementen la infiltració i la retenció d’aigua al sòl, cosa que afavoreix l’activitat biològica i la qualitat del sòl (ecologia del sòl).
 
• Aporten nutrients, particularment en el cas de les lleguminoses, alhora que permeten atrapar els nutrients solubles del sòl, cosa que en prevé la lixiviació i els posa a disposició del cultiu següent.
 
• Faciliten el control de les adventícies, perquè hi competeixen durant el període de creixement del cultiu protector i en limiten la germinació de les llavors. A més a més, alguns cultius deixen components que tenen un efecte al·lelopàtic en l’adventícia, i també en alguns nematodes i malalties.

 

 
5.2.4. Altres mesures complementàries
 
Establir un sistema agrícola sostenible requereix una aproximació global, de manera que els tres elements bàsics descrits més amunt (treball del sòl, rotació i cultius protectors) s’han de complementar amb altres mesures que permetin treure’n el màxim partit. Hem vist que la majoria de tecnologies i pràctiques individuals són multifuncionals; per tant, l’enfocament ha de ser global.

Les principals mesures complementàries són les següents:
 
 
Bandes enherbades i arbrades o paravent: dins els camps o vora els corrents d’aigua i llacs, retenen les partícules arrossegades per l’erosió i eviten la contaminació de les aigües superficials per nitrats i altres contaminants o fitosanitaris, alhora que aprofiten aquests elements, i l’aigua que retenen, per subministrar farratges per als animals.
 
Banda arbrada i paravents: també redueixen l’escolament i la contaminació per nitrats, atreuen depredadors i redueixen l’erosió eòlica.