Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
0 de 1
Aigua. Perspectiva global i gestió

1. Introducció

 
 
L’aigua és el recurs més essencial per a la vida en el planeta. En el moment que l’ésser humà deixa d’actuar com un mamífer més dintre de les cadenes tròfiques, s’apropia del planeta i la seva activitat provoca desequilibris entre el mateix ésser humà i el seu entorn natural.
 
 
riu
 

 Figura 0. L'aigua és font de vida. Font: librosteca

 
 
 
L’aigua dolça es considera un recurs renovable i amb un volum constant en el cicle de l’aigua, limitat però no escàs a escala global. És cert que l’augment demogràfic, la contaminació i la mala gestió d’aquest recurs ens han conduït a reduir la disponibilitat d’aigua útil. De totes maneres, la raó que existeixin persones que pateixen escassetat no es deu solament a la seva disponibilitat, sinó també a la seva condició econòmica.
 

 
1bis

Figura 1. Un món de sal. Font: UNEP, 2008

 
 
Del total d’aigua que hi ha al planeta Terra, un 97,5 % és salada i únicament un 2,5 % és dolça. D’aquest 2,5 %, un 68,9 % està gelada als casquets polars i a les glaceres, un 30,8 % són aigües subterrànies i només un 0,3 % és de rius i llacs, tal com es mostra a la figura 1. Això vol dir que només aproximadament el 0,007 % del total és aigua dolça disponible econòmicament per a l’ús humà.
 
 
Les principals fonts per a l’ús humà són els llacs, els rius, la humitat del sòl i les conques relativament poc fondes. La variabilitat del règim de precipitacions determina, en gran mesura, la distribució dels recursos hídrics. Això fa que ens trobem amb una disponibilitat irregular d’aigua segons els continents, i que l’aigua tampoc no estigui repartida de forma proporcional a la població.
 
 
Si observem el cicle de l’aigua, és important considerar que l’aigua circula dins d’un sistema complex i interconnectat. Tal com ens mostra la figura 2, “El cicle de l’aigua en el món”, el volum total del cicle hidrològic terrestre se situa al voltant dels 119.000 km3, l’evapotranspiració arriba als 74.200 km3 i l’aigua que torna als oceans a través dels rius, les aigües subterrànies i les glaceres suposa 44.800 km3.
 
 
2
 
 

Figura 2. Cicle de l'aigua en el món. Font: UNEP, 2008

  
 
Hi ha algunes petites discrepàncies pel que fa a aquestes xifres d’acord amb la font utilitzada. Els intercanvis entre la terra i l’atmosfera, les precipitacions, les evaporacions, els fluxos superficials i la filtració, així com l’aigua emmagatzemada durant períodes més o menys llargs en diferents indrets del planeta, són els actors del cicle de l’aigua.
 
Tot moviment físic té una influència sobre la resta dels moviments. L’aigua no desapareix mai i sempre existeix en la mateixa quantitat, es recicla. El moviment físic d’aquest recurs en els seus diferents estats (sòlid, líquid i gasós) en el planeta l'origina l'energia solar.
 
L'activitat humana participa en el cicle de l’aigua, tal com podem observar a la figura 3, en què es mostren dos tipus d’aigua: ‘l’aigua blava’ i ‘l’aigua verda’. La blava està relacionada directament amb els ecosistemes aquàtics i és la de les aigües superficials i els aqüífers. La verda és la humitat del sòl a causa de la pluja.
 
 
3
 

Figura 3. Esquema dels components del cicle hidrològic a l'actualitat. Font: UNESCO, 2006