Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Aigua. Perspectiva global i gestió

2. L'aigua i el desenvolupament humà sostenible

 
 
A la dècada de 1970, la industrialització i l’augment de la població incideixen en una explotació més intensa dels recursos naturals alhora que en una contaminació més gran d’aquests recursos. La qüestió comença a preocupar els governants dels països desenvolupats, ja que aquests recursos no són il·limitats i tenen una incidència directa en el creixement econòmic, la qual cosa posa en perill els beneficis desitjats.
 
Així, el problema ja està plantejat. L’any 1987, a instàncies de la Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament de les Nacions Unides, Gro Harlem Brundtland va coordinar un grup d’experts que va elaborar l’informe “El nostre futur comú”, en què s'estableixen els criteris del paradigma del desenvolupament sostenible.
 
La definició de ‘desenvolupament sostenible’ proposada en aquest informe quant a l’aigua dolça és: El desenvolupament del recurs hídric d’aigua dolça és sostenible si existeix un desenvolupament capaç de satisfer les necessitats en quantitat i qualitat d’aigua dolça de les nostres generacions humanes i dels ecosistemes del planeta, sense impedir que les futures generacions puguin satisfer les seves pròpies necessitats.
 
A partir d’aquí tractem amb més cura els recursos hídrics del planeta. L’oferta d'aigua dolça directament per a l’ésser humà representa (com ja hem vist) un percentatge molt petit en relació amb tota l’aigua del planeta.
 

 

    45

                        Figura 4. Font: UNESCO                                                                    Figura 5. Font: ecologiaverde.com

 

 
Hem de cobrir les necessitats bàsiques d’aigua dolça per tenir una vida digna al mateix temps que preservem els ecosistemes. Sabem que tenim la quantitat suficient d’aigua per assolir-ho, però la realitat del món actual és una altra. De fet, els desequilibris existents entre els països rics i els pobres quant a les demandes d’aigua són tan pronunciats com les diferències existents entre les seves economies.

D'una banda, són evidents les necessitats bàsiques d’alimentació i d’accés a l’aigua dolça dels éssers humans si considerem l’ésser humà com un mamífer més del planeta. Tanmateix, és una qüestió molt complexa delimitar amb exactitud quines són les necessitats agrícoles, industrials i domèstiques d’una persona. De l’altra, la gestió de l’aigua que fa l’ésser humà no es caracteritza pel respecte ambiental de la taxa de renovació, sinó més aviat per l’explotació màxima, que moltes vegades comporta l’acabament d’aquest recurs a escala local, cosa que implica buscar altres fonts més llunyanes o utilitzar tecnologies com ara els transvasaments.
 
Som conscients que el desenvolupament dels països rics ens ha portat a tots a l'objectiu evident del creixement econòmic constant, que ha representat un fracàs per als països pobres, la gran majoria dels quals no aconsegueixen satisfer les necessitats bàsiques d’aigua dolça. Per tant, no podem perdre de vista el context de pensament del desenvolupament sostenible.