Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Aigua. Perspectiva global i gestió

3. L'escassetat de l'aigua

 

Les diverses societats del món s’identifiquen amb l’aigua de forma diferent: les unes hi veuen només béns econòmics i de servei, mentre que les altres la consideren des de valors culturals i religiosos. Aquests últims influeixen en la presa de decisions dels responsables polítics sobre la gestió de l’aigua, i, per tant, la governabilitat d’una regió estarà determinada no solament per qüestions econòmiques, sinó també pels diferents sentiments de la població en relació amb els recursos o béns del seu entorn. Aquest tipus de comportament es dóna majoritàriament en els països en vies de desenvolupament.
 
 
6
 

 Figura 6. Font: fotografias.net

 
Segons una de les primeres definicions presentades a l’informe sobre el desenvolupament humà del 2006 de les Nacions Unides: “L'escassetat d’aigua pot ser física, econòmica o institucional i, com l’aigua mateixa, pot fluctuar en el temps i en l’espai”. Com veiem, la manca d'aigua pot ser física, econòmica o institucional i, com el mateix líquid, pot fluctuar en el temps i en l’espai. D’altra banda, l’aigua dolça es pot considerar, en última instància, com una funció de l'oferta i la demanda. Però de totes maneres, tots dos costats de l’equació oferta-demanda estan determinats per les opcions polítiques i per les polítiques públiques. L’aigua pot tenir un impacte negatiu quan es presenta en forma d'inundació o sequera. A més a més, aquest tipus de situació es pot succeir en un mateix indret.
 
 
7                8
 

Figura 7. Font: bivapadcolombia.org           Figura 8. Font: 4.bp.blogspot.com

 
 
Segons l’informe de l’any 2009 sobre el desenvolupament dels recursos hídrics de les Nacions Unides, la demanda d’aigua anual se situa al voltant dels 4.000 km3 i l’oferta d’aigua disponible renovable útil és de 43.659 km3.
 
 
9 figura 9 peu
 

Figura 9. Tendències de la demanda i el consum versus població. Font: Escribano (2010) a partir de Shiklomanov, 1999

  
A la figura 9 es presenta una tendència creixent en l’evolució de la població, de la demanda i del consum en km3/any; en canvi, la demanda en m3/persona i any és pràcticament constant.
 
D’altra banda, existeix una gran disparitat entre els continents pel que fa a la disponibilitat d’aigua dolça renovable de la població, tal com podem observar a la figura 10, en què cal destacar la pressió exercida en el continent asiàtic, que acull més de la meitat de la població mundial i només disposa del 26 % dels recursos globals. També podem observar-hi que una de les limitacions principals es produeix a l’hora de voler detectar on es pateix més escassetat d’aigua, ja que les xifres amaguen diferents realitats. Tanmateix, el que queda clar és que les regions del món que sofreixen més la manca d’aigua són el continent africà i l’asiàtic.
                                                                                            mapa

 Figura 10. Relació entre la disponibilitat dels recursos hídrics interns renovables i la població l’any 2007. Font: Escribano 2010.

 
Vegeu les dades i xifres sobre escassetat d'aigua al món elaborades per l’Organització Mundial de la Salut.