Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Aigua. Perspectiva global i gestió

6. L'aigua com a font de conflictes

 

Les bases de conflicte: al llarg de la història el recurs de l’aigua ha estat font de conflictes. Vers el segle XXV a. C. es va produir el primer conflicte armat conegut de la història: les ciutats sumèries de Lagash i Umma es van enfrontar per l’accés a l’aigua. Cosa que es va convertir i continua sent una font de poder. Al món hi ha 264 conques transfrontereres, quasi un terç de les quals són compartides per més de dos països. Dos exemples singulars són la conca del riu Nil, que travessa 10 països, i la del Danubi, que passa per 18 estats. La figura 16 —malgrat que només hi ha 26 conques dibuixades— ens pot fer pensar en una altra divisió política establerta pels límits de les diferents conques.
 
 
 18
 
 Figura 16. Les principals conques hidrogràfiques en el món. Font: UNEP
 
 
 
 
Les bases de conflicte
 
 
Els conflictes hídrics han sorgit i sorgeixen tant entre estats com entre regions dintre d’un mateix estat. Les conques hídriques no respecten les fronteres polítiques i això fa que la gestió dels recursos hídrics hagi de ser una qüestió tractada a escala internacional de forma multidisciplinària i que la unitat de treball hagi de ser la conca hídrica.
 
La demanda del recurs s’incrementa amb el creixement de la població i aproximadament el 47 % de l’aigua dolça superficial existent a les conques hidrogràfiques internacionals es comparteix entre dos o més països, amb la qual se sustenta el 40 % de la població mundial. A més d’això, molts aqüífers subterranis els comparteixen diversos països.
 
Altres elements determinants són la situació política i econòmica de la nació, així com la situació geogràfica riu amunt-riu avall; és evident que els països seran més vulnerables si, a part de tenir una escassetat d’aigua pròpia, són països considerats pobres i situats riu avall.
 
Els projectes de grans preses, plans d’irrigació i canalitzacions han provocat que entre 40 i 80 milions de persones s’hagin desplaçat de les seves llars.
 
Les limitacions polítiques, institucionals, econòmiques i tecnològiques ens impedeixen avançar en la governabilitat de l’aigua, sobretot en els països en desenvolupament.
 
 
L'exemple del Nil
 
 
Un exemple de conflicte és el cas del Nil, en el continent africà, per l’ús del qual han esclatat múltiples conflictes.
 
La conca d’aquest riu, el segon del món en longitud, la comparteixen Sudan, Etiòpia, Egipte, Burundi, Kenya, Tanzània, República Democràtica del Congo, Eritrea i Uganda. L’any 1960 es va construir la resclosa d’Assuan, que va alterar els ecosistemes aquàtics en provocar la desaparició d’algunes espècies de peixos.
 
El Nil està tan explotat que hi ha períodes de l’any en què no arriba pràcticament aigua al delta i, per tant, puja el nivell del mar. Els egipcis han estat utilitzant el Nil per al reg des de fa 5.500 anys, però actualment totes les nacions regades pel Nil en depenen cada vegada més a mesura que les seves poblacions augmenten i la seva situació alimentària empitjora.
 
 
L'exemple del mar d'Aral
 
El cas del mar d’Aral és un conflicte ecològic, ja que s’han construït nombroses canalitzacions per al cultiu del cotó i, en conseqüència, s’han perdut les tres quartes parts del seu volum i la meitat de la seva extensió. La pesca al mar d’Aral ha desaparegut, fet que ha provocat 28.000 refugiats ecològics.