Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Anàlisi del cicle de vida (ACV)

4. Definició d’objectius i abast de l’ACV

 
Els objectius d’una ACV han d’establir l’aplicació prevista, les raons per elaborar l’estudi, el públic objectiu i si es preveu fer-ne una divulgació pública.

Cal definir els límits del sistema, ja que, si no, l’ACV seria inabastable per la seva naturalesa global. D’aquesta manera, l’abast ha d’incloure:

— El sistema que es vol analitzar.
— La funció del sistema.
— La unitat funcional.
— Els límits del sistema.
— Els procediments d’assignació de càrregues ambientals.
— Les categories d’impacte seleccionades i la metodologia d’avaluació.
— Els requeriments de les dades.
— Les limitacions i hipòtesis plantejades.
— Els requeriments de qualitat de les dades.
— El tipus de revisió crítica.
— El tipus i format de l’informe.

No hem d’oblidar que la tècnica de l’ACV és iterativa i que, mentre es recopilen les dades i la informació, és possible que calgui modificar uns quants aspectes de l’abast per tal d’acomplir l’objectiu original de l’estudi.
 
A continuació s’especifiquen amb més detall alguns d’aquests punts:
 
a) Unitat funcional: a l’hora de fer un estudi d’ACV és molt important escollir una unitat funcional adequada, ja que és la mesura de la funció del sistema.

La unitat funcional defineix la quantificació de les funcions del producte. La raó de ser de la unitat funcional és que ha de proporcionar una referència amb la qual es puguin relacionar totes les entrades i sortides del sistema. Aquesta referència és necessària per comparar els resultats obtinguts.

La unitat funcional a la qual es refereixen totes les dades del sistema (tant els consums com les emissions) pot ser física (100 bolígrafs de tinta blava) o funcional (1.000 pàgines escrites amb tinta blava) (Fullana i Puig, 1997).
 
 
b) Límits del sistema: els límits del sistema determinen quins processos unitaris s’inclouen dins de l’ACV i quins en queden fora. S’han de considerar les diferents etapes del cicle de vida i els processos unitaris, com ara:

— Adquisició de matèries primeres.
— Entrades i sortides del procés.
— Distribució i transports.
— Producció i ús de combustibles, electricitat i calor.
— Ús i manteniment dels productes.
— Disposició dels residus i productes del procés.
— Recuperació de productes.
— Producció de materials secundaris.
— Producció, manteniment i desmantellament dels equips.
— Operacions addicionals, com ara il·luminació i calefacció.
 
 
c) Assignació de càrregues: dins d’un procés ens podem trobar que es produeixin altres productes que no corresponguin al nostre procés. Per exemple, en el cas que vulguem fer l’anàlisi del cicle de vida d’una sabata feta amb pell de vaca, cal tenir en compte els impactes del procés de producció de la pell, que inclouen els de la criança de la vaca. Però les vaques, al llarg del cicle de vida, produeixen més productes, com ara la llet o la carn (Fullana i Puig, 1997).
 
 asignacio carregues acv
 

Figura 3. Exemple d’assignació de càrregues. (Font: elaboració pròpia)

La norma ISO 14044 (International Standard Organization, 2006b) recomana expandir el sistema d’estudi, és a dir, estudiar els impactes associats a la producció de la carn, de la pell i de la llet dins del nostre sistema. Això, moltes vegades, no és possible o dificulta molt el procés. Llavors es pot fer una assignació de càrregues en funció de la causalitat, el volum, la quantitat, el valor econòmic... En l’exemple anterior del calçat, l’assignació de les càrregues ambientals de la granja i l’escorxador es pot fer per pes o per valor econòmic. Aquestes assignacions de càrregues han de quedar clarament justificades i explicitades en les hipòtesis de treball.