Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Arquitectura i sostenibilitat

1. El cicle de vida de l’edifici

 
 
El cicle de vida d’un edifici està format pel conjunt d’impactes ambientals ocasionats des de l’origen dels recursos necessaris per construir l’edifici fins al retorn a la biosfera de tots els residus ocasionats. Això inclou conèixer tant els materials de construcció com l’energia o l’aigua.
 
La clau per aconseguir una arquitectura més sostenible és tancar aquest cicle: minimitzar l’ús de recursos (tant materials com l’energia) i convertir els residus o les emissions en recursos de nou.
 
 

Figura 1. Percentatge d’emissions de CO2 de cada fase en un edifici estàndard. Font: CIES i Societat Orgànica (2008)

 

L'anàlisi de cicle de vida
 
L’anàlisi del cicle de vida (ACV) (vegeu la unitat 36) és una eina que s’usa per avaluar l’impacte potencial per al medi ambient d’un producte, un procés o una activitat al llarg de tot el cicle de vida, mitjançant la quantificació de l’ús de recursos (energia, matèries primeres, aigua) i les emissions ambientals (a l’aire, a l’aigua i al sòl) associats al sistema que s’està avaluant.
 
Això es quantifica mitjançant diversos paràmetres:
 
Energia primària: mesurada en MJ, inclou tota l’energia usada durant el cicle de vida.
 
Escalfament global: mesurat en kg CO2 equivalents; és el paràmetre més usat. Inclou molts dels aspectes mencionats anteriorment, utilitzant equivalències entre unitats.
 
Disminució de la capa d’ozó: mesurada en kg R11 equivalents; l’R11 és un tipus de clorofluorocarboni (CFC), el principal gas causant de la disminució de la capa d’ozó.
 
Acidificació: mesurada en kg SO2 equivalents, és a dir, les emissions de sulfats, causants, entre d’altres, de la pluja àcida.
 
Eutrofització (kg PO4 equivalents): és el fenomen causat per l’excés de nutrients en un ecosistema, especialment aquàtic (excés de nitrats, fosfats). Implica que l’ecosistema es desequilibri, de manera que finalment només sobreviuen els organismes descomponedors (per exemple, marees roges).
 
'Smog': mesurat en kg C2H4 (etilè, tipus d’hidrocarbur) equivalents. La boira fotoquímica o ‘smog’ és el fenomen que es registra en grans concentracions urbanes a causa de les partícules en suspensió que hi ha a l’aire (vegeu la unitat 18).