Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
3 de 6
Arquitectura i sostenibilitat

3.3. Estratègies: bioclimatisme

 
 
L’arquitectura bioclimàtica té com a objectiu aconseguir el confort dels usuaris mitjançant sistemes de control de l’energia que ofereix la natura, per millorar l’adaptació dels edificis a les condicions climàtiques del lloc i minimitzar l’ús d’energies d’aportació externa. És a dir, permet que el mateix edifici generi una demanda energètica molt menor.
 
Utilitza sistemes passius d’aprofitament de l’energia de l’entorn, és a dir, mecanismes que no requereixen energia suplementària per funcionar i que s’integren, poc o molt, a la mateixa arquitectura (aïllament tèrmic, persianes, hivernacles, etc.) i aprofiten, entre altres, la radiació solar, la incidència dels corrents d’aire i l’aigua. No entra dins el concepte de ‘sistema passiu’ l’energia provinent d’unes plaques fotovoltaiques que generen electricitat, cosa que es considera un sistema actiu.
 
Els millors exemples de bioclimatisme es troben en l’arquitectura popular, ja que aquesta, des de sempre, ha tingut com a missió proporcionar el màxim confort als usuaris amb sistemes passius, ja que en moltes ocasions no es disposava d’altres mitjans. És una arquitectura l’eficiència de la qual s’ha demostrat durant mil·lennis.
 
 
 
 

Figura 11. Habitatge al Pont de Vilomara. Font: Bestraten Hormias Arquitectura SLP

 
 
Exemple (figura 11): climatització amb espais intermedis i persianes practicables. Es crea un espai d’ombra a l’estiu i a l’hivern es pot permetre el pas del sol quan n’hi ha o es tanquen i es protegeixen els tancaments del vent si no hi ha sol. 
 
 

Condicions de confort 

Les condicions de confort climàtic es defineixen a través de diversos paràmetres: la temperatura de radiació, la de l’aire, la velocitat del moviment de l’aire, la humitat, etc.
Baruch Givoni entre els anys 1960 i 1970 va dissenyar l’àbac psicomètric, en què qualsevol estat ambiental de l’aire és definit en un punt en funció de diversos paràmetres de l’aire.
 
 

Paràmetres de confort en bioclimatisme

El bioclimatisme parteix d’uns paràmetres de confort que oscil·len en uns intervals amplis. La societat actual estableix unes exigències de confort de l’usuari més importants, cosa que determina un pes específic més elevat de les instal·lacions de condicionament ambiental als edificis. Normalment, això es tradueix en un augment dels consums energètics, cosa que, en conseqüència, suposa deixar d’utilitzar les energies passives, juntament amb els complements de confort, com ara el vestit, i assumir hàbits incoherents respecte de l’entorn climàtic, com ara anar per casa amb màniga curta durant l’hivern.
D’altra banda, és difícil de quantificar el grau de confort psicològic que s’obté en utilitzar un sistema natural com la radiació solar, que no existeix quan s’usen sistemes artificials.
 

 

Quadre 2. Resum del clima a Barcelona. Font: dades del Servei Català de Meteorologia, elaboració pròpia

 

 

Figura 12. Àbac psicomètric i àmbit dels sistemes passius. Font: elaboració pròpia

 


Aquest gràfic mostra les condicions higrotèrmiques amb què es pot arribar al confort mitjançant l’ús exclusiu de sistemes passius, ja siguin sistemes naturals de refrigeració o de calefacció.
El clima de Barcelona, amb temperatures entre els 5 °C i els 35 °C, i una humitat relativa entre el 60 % i el 80 %, permet utilitzar sistemes passius per assolir el confort tèrmic durant una gran part de l’any. Només alguns dies de l’any és necessari l’ajut de sistemes actius.
 
 

Estratègies bàsiques de disseny bioclimàtic: orientació

 
 
El primer pas és escollir correctament l’emplaçament, buscar l’orientació idònia i determinar la forma general de l’edifici. El criteri és tenir en compte les condicions climàtiques de l’entorn, especialment la previsió de radiació solar.
 
orientacio.jpg
 

Figura 13. Recorregut del Sol durant els solsticis d’hivern i d’estiu, per a una latitud de 41° nord (Barcelona).

 
 
A la nostra latitud, cada façana de l’edifici, incloent-hi la coberta, rep l’energia del Sol en diferents quantitats segons l’estació de l’any. Cal preveure, doncs, on convé fer obertures per aprofitar la radiació a l’hivern i cal tenir en compte on rebrem la màxima radiació a l’estiu, de la qual ens hem de protegir.