Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Arquitectura i sostenibilitat

5. Altres aspectes de la sostenibilitat

Ja des de l’Informe Bruntland del 1987 es determina que el desenvolupament sostenible recolza en tres pilars: la sostenibilitat ambiental, l’econòmica i la social. Fins ara hem parlat de la sostenibilitat ambiental.
 

Sostenibilitat econòmica

La sostenibilitat econòmica no només consisteix en l’estalvi econòmic a la construcció. Per parlar d’una veritable sostenibilitat econòmica, cal incorporar a la despesa inicial l’estalvi econòmic que suposa un estalvi energètic o de recursos, entre altres. És a dir, cal revisar tot el cicle de vida de l’edifici. 

 

Sostenibilitat social

L’arquitectura sostenible ha d’incorporar conceptes que ajudin a millorar la societat, com ara els següents:
 

Accessibilitat

L’accessibilitat es refereix a les diferents dimensions de l’activitat humana: desplaçar-se, comunicar-se, aconseguir, entendre, utilitzar i manipular són algunes de les formes bàsiques d’activitat humana. Garantir l’accessibilitat significa garantir que qualsevol usuari pugui desenvolupar aquestes activitats sense que es topi amb cap mena de barrera.
Cal que l’arquitectura tendeixi cap a solucions d’accessibilitat universal, és a dir, vàlides per a qualsevol persona i no específiques per a cap discapacitat concreta. D’aquesta manera, beneficiem tant les persones discapacitades com la resta d’usuaris, que es troben un entorn més amable i còmode.
 
 
 

Participació ciutadana

Si un edifici es projecta amb la finalitat de satisfer les necessitats dels usuaris, és evident que per acomplir aquest objectiu es requereix una bona comunicació entre projectista i usuari. Aquesta premissa, que es compleix immediatament quan l’usuari i el client són la mateixa persona, també s’hauria de complir en altres casos: equipaments públics o privats, actuacions urbanes o planificació territorial.
 

Perspectiva de gènere

L’arquitectura i l’urbanisme tradicionalment han tendit a tenir en compte les necessitats de qui dominava la societat: el gènere masculí, i les activitats que se li consideraven pròpies. Afortunadament, la societat està canviant i cal prendre consciència que l’arquitectura també ha de satisfer activitats considerades fins fa poc pròpies de les dones i, per tant, qualificades de poc importants, i, finalment, s’ha d’obrir a altres maneres de pensar.
L’arquitectura és masculina; fins que no sigui també femenina no serà humana. [Ca la Dona, la casa de totes]
 

 

Figura 24. Procés participatiu entre Ca la Dona i la UPC (Càtedra UNESCO de Sostenibilitat). Direcció: Sandra Bestraten, arquitecta.

 

La rehabilitació de l’edifici per a l’associació Ca la Dona s’ha enfocat com un procés participatiu en què les dones i les entitats de Ca la Dona prenen decisions a l’hora de definir una arquitectura de i per a les persones. El procés d’integració activa en el disseny es fonamenta en l’ús d’un llenguatge comú entre sòcies i projectistes. Aquest llenguatge sorgeix d’escoltar les inquietuds, de plasmar les idees i de reconèixer la nova casa amb les seves vivències i les seves cicatrius. I, així, a poc a poc es va donant forma a la maqueta de l’edifici, que va adoptant volumetria, va agafant dimensions, va donant sentit als espais.