Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Avaluació de la sostenibilitat

3. Eines de modelització

 
 
Els problemes que tenen a veure amb la sostenibilitat són problemes complexos, ja que el sistema que estudiem és un sistema complex (que té diverses dimensions, entre les quals destaquen la institucional, l’ambiental, la social i l’econòmica).
 
Aquest sistema té unes característiques específiques:

• Fortes interrelacions entre les diferents dimensions.
 
 
• Dificultat per valorar conjuntament l’estat òptim del sistema.
 
• Des del punt de vista dels sistemes, la sostenibilitat és equivalent a la supervivència en el temps del sistema (propietat emergent dels sistemes oberts). Quan volem caracteritzar aquesta mena de sistemes la dificultat és, d’una banda:
 
definir “la situació òptima del sistema” i, de l’altra,
 
entendre el mateix sistema. Aquesta és una tasca àrdua, difícil de dur a terme, a causa de la complexitat del sistema.
 
Aquests fets provoquen un seguit de dificultats a l’hora de prendre decisions; així, polítiques amb un objectiu determinat moltes vegades queden frustrades per les conseqüències no previstes a mitjà i llarg terminis en altres elements del sistema.
 
Aquesta situació provoca que calgui utilitzar mètodes, metodologies i eines que descriguin, d’una manera senzilla, les múltiples interrelacions que s’estableixen entre els factors i els elements que formen els sistemes, amb l’objecte de millorar la comprensió dels processos i de les relacions i les interrelacions que s’hi estableixen, i que analitzin les conseqüències de l’aplicació d’una determinada acció, amb la finalitat de prendre decisions per buscar la “situació òptima del sistema”.
 
A més d’avaluar l’estat del sistema en un moment temporal determinat, moltes vegades és necessari, per comprendre’l, analitzar la dinàmica temporal del sistema, sobretot a l’hora de valorar i avaluar diferents alternatives (escenaris), amb l’objectiu d’aconseguir el desenvolupament sostenible del sistema. Aquesta mena d’avaluacions permeten analitzar els possibles impactes a mitjà i llarg terminis.

Per visualitzar aquesta dinàmica temporal dels problemes des de la perspectiva de la sostenibilitat, és necessari simplificar la realitat a través de models.
 
 
Així, apareixen les eines de modelització en l’entorn de la sostenibilitat. Aquestes eines es classifiquen en dos corrents metodològics principals:
 
• La modelització dura: models dels elements i les relacions dels quals es coneixen completament.
 
• La modelització suau: són models que representen de manera aproximada les relacions i els elements del sistema.
 
 
En el primer grup podem aplicar diverses eines, com ara l’econometria, la dinàmica de sistemes, la modelització mitjançant agents, etc.
 
En el segon grup s’apliquen metodologies sobre prospectiva, metodologies de Checkland, de Godet, etc.
 
A la figura següent es representa un model d’anàlisi del canvi d’ús del sòl en àmbits urbans, utilitzant la dinàmica de sistemes. S’hi observa el diagrama de blocs, amb les variables principals del problema (quadrats) i les variables auxiliars (rodones); les línies representen les influències materials o d’informació entre les diverses variables.

 

 

 
Per veure millor el diagrama de blocs: diagrama.
 
A la figura següent s’observen les variacions temporals de les variables que representen una part dels impactes ambientals del model anterior (habitants per vehicle, superfície verda per habitant, sòl urbà per vehicle i residus domèstics per habitant).

Exemple d’un model utilitzant la dinàmica de sistemes. Font: elaboració pròpia