Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Causes i orígens de la insostenibilitat

11. Les causes econòmiques: una economia del creixement il·limitat


Fins a la Revolució Industrial, el gruix de l'activitat econòmica es va orientar cap a l'autosuficiència i, en menor grau, cap a la reciprocitat i la redistribució. Els mercats —és a dir, l'economia crematística— també eren importants, però sempre van ser mercats altament regulats en funció dels interessos polítics i valors culturals dominants. No obstant això, amb la Revolució Industrial, va sorgir la idea del lliure mercat, és a dir, la idea que tota l'activitat econòmica havia d'estar orientada cap a la producció per al mercat —la crematística— i que aquest havia de funcionar sense controls i restriccions externes, lliurement. Es va suposar (i se segueix suposant) que amb la lliure competència entre els interessos crematístics, el sistema econòmic s'autoregularia per al bé de tots.

Mentre que per a l'autosuficiència, la reciprocitat i la redistribució és el valor d'ús allò que és determinant, és només en la producció per al mercat que s'introdueix una lògica aliena a la satisfacció immediata de les necessitats humanes en l'equació: la lògica del valor de canvi i de l'acumulació. És a dir, en produir verdures al nostre hort per a l'autoconsum (autosuficiència), per regalar als veïns o amics afirmant el nostre estatus social (reciprocitat) o fins i tot per donar als qui tenen fam (redistribució), el que ens interessa és la qualitat dels productes produïts. Intentem produir productes d'una varietat, qualitat i quantitat específica. És només quan produïm verdures per al mercat que la nostra principal preocupació passa a ser el preu que obtindrem amb el producte, enfront dels costos en què incorrin. És a dir, ens orientem en funció del valor de canvi.

Mentre que la lògica del valor d'ús és sempre limitada (una vegada produïm les verdures que necessitem per a l'autoconsum, la reciprocitat i/o la redistribució, es fa contraproduent produir-ne més), la lògica del valor de canvi és potencialment il·limitada. No hi ha límits als diners que hom pugui voler acumular. Per tant, s'estableix una economia del creixement potencialment il·limitat. És més, dins del sistema capitalista, el creixement i l'acumulació de capital continuats són la mateixa condició de perseverança de l'activitat econòmica. Les empreses existeixen i perduren no en funció del que produeixen, sinó de la seva capacitat de generar beneficis en el procés.

Però, en la mesura que vivim a l'interior d'un sistema material finit (vegeu la figura 1), qualsevol sistema econòmic centrat en el creixement material il·limitat tard o d'hora topa amb els límits dels sistemes més amplis que el sostenen i es fa, doncs, insostenible.
 
 
china
 

Figura 28. Índex de creixement de la Xina.

 

 
us         limites
 
                                     Figura  29. Producte interior brut dels EUA.                                         Figura 30. Els límits del creixement
        30 anys després.