Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Causes i orígens de la insostenibilitat

12a. Les causes culturals de la insostenibilitat

 

Com ens mostra el pintor René Magritte al seu quadre ‘La condició humana’, la realitat amb la qual ens relacionem —i en funció de la qual actuem— és sempre un quadre mental que ens fem de la realitat, i no pas la realitat en si. Per això, la manera com dibuixem aquest quadre és fonamental per determinar la sostenibilitat o no de les nostres accions. 
 
 
       condicio humana 
 

Figura 31. La condició humana, de René Magritte. Font: visualthought.tumblr.com

 
Com a persones i com a societats sempre dibuixem la realitat en funció dels valors culturals heretats, de la cultura hegemònica que respirem al llarg del nostre procés d'aprenentatge. Per això la cultura predominant en una societat és fonamental a l'hora de definir la sostenibilitat o no de les seves dinàmiques de desenvolupament. Aquí també, per a la cultura moderna, podem trobar una sèrie d'elements que contribueixen en la insostenibilitat del model de desenvolupament actual.

D'una banda, ens trobem amb elements ja vistos aquí o en altres unitats, com és la reducció de l'economia a la crematística oblidant que la producció i el consum haurien de ser un mitjà i no un fi en si mateixos. És a dir, en la nostra cultura capitalista ens regim per la lògica del valor de canvi, de l'acumulació, i no per la del valor d'ús, de
'l'art de viure i de viure bé'.

Com es veurà amb més deteniment a la unitat de sistèmica i complexitat, la nostra cultura científica i tecnològica és reduccionista, mecanicista i objectivista, i ignora el caràcter sistèmic, interdependent i complex de la realitat (del llatí ‘complexus’, “el que està teixit junt”). Per això, ignorem la responsabilitat social del coneixement i de la tecnologia. Ignorem els límits dels nostres models de laboratori a l‘hora d'entendre i preveure les ramificacions i els efectes socials i ecològics de la nostra tècnica i accions. Ignorem el risc i la incertesa inherents a la realitat i, per tant, la necessitat d'aplicar el principi de la precaució abans de seguir l’esperit massa agosarat de la nostra economia crematística. És a dir, són la cultura i la visió reduccionista i mecanicista que tenim de les coses les que, en l’actualitat, no ens deixen veure el risc sistèmic associat a les nostres accions. Mirem les coses de manera separada i des d'una perspectiva a curt termini, ignorant les seves implicacions més àmplies.