Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Causes i orígens de la insostenibilitat

12b. Les causes culturals de la insostenibilitat: l'invent del rellotge mecànic

 
No se sap exactament quan, però en algun moment dels primers segles del primer mil·lenni de la nostra era, en algun monestir es va crear el primer rellotge mecànic. Encara que sigui sempre agosarat i reduccionista atribuir una dinàmica complexa i multidimensional futura a un element —com coincideixen a afirmar diversos historiadors de la cultura i de la tecnologia—, si haguéssim de seleccionar un invent clau per explicar l'edat moderna, seria aquest.
 
 

      port angeles

Figura 32. Rellotge mecànic medieval. Font: interestingtopics.net

 

Amb el rellotge mecànic, per primera vegada el temps es determina no per la lectura/observació d'un procés natural (el moviment aparent del Sol, dels astres, el fluir de l'aigua o de la sorra en les clepsidres i els rellotges de sol, el cremar d'una espelma), sinó que el temps es converteix en el producte d'un artefacte humà. A més, el temps es converteix en quelcom exterior als processos, pura quantitat abstracta. Atomitzat. Es crea, doncs, el temps abstracte de la ciència moderna: lineal, extern i pura quantitat.
 
 

mechanical        Figura 33. Rellotge mecànic. Font: mmj-centers.com

 

Es crea la creença que l'ésser humà, amb la seva tècnica, és el senyor del temps i que, com més avançada la seva tècnica, millor i més exacte és el 'temps produït'. És a dir, es fonamenta la creença moderna en el progrés i en el poder de l'avenç de la tècnica i de la civilització humana, una civilització que només depèn de si mateixa —i no del favor de cap força divina transcendent. Si abans el temps era extern i, en la tradició cristiana, pertanyia a Déu (d'aquí la prohibició medieval de la usura, del cobrament pel 'temps' d'un préstec, prohibició que segueix en la tradició de les finances islàmiques), ara el temps passa a ser propietat de l'ésser humà, pura quantitat que pot ser mercantilitzada i venuda. Sorgeix, així, el temps del mercat i del capitalisme, el temps que regeix els contractes de treball per altri (en què es ven la força de treball per un temps determinat a un tercer), independentment de l'època de l'any o del dia. El treball deixa de regir-se per les estacions i les condicions climàtiques, del 'temps que fa', per convertir-se en el temps del treball per altri, regular i sempre igual, regit pel rellotge i les relacions de força ocupador/empleat. El temps deixa de ser variable i esdevé universal i únic. El temps dels beneficis i el temps del creixement necessari per pagar els interessos. El 'temps que és diner'.

És a dir, aquest invent revoluciona la manera com l'ésser humà concep el temps i, amb ell, el seu rol i funció en l'esdevenir de les coses. De copartícip (societats tradicionals) a cultivador i ajudant del temps solar (societats agrícoles), sorgeix l'ésser humà amo i controlador del temps per mitjà del seu saber aplicat a la tècnica i la indústria.
 
És aquest el temps que hi ha a la base de la cultura i la societat modernes i que va obrir les portes per a l'expansió de les manufactures, del mercat, de la revolució tecnocientífica i de la revolució industrial, molts segles després que comencés el primer tic-tac d'un rellotge mecànic sobre la Terra.
 
 

chaplin      

 

Figura 34. Charles Chaplin a 'Temps moderns'. Font: donaldsweblog.blogspot.com