Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Causes i orígens de la insostenibilitat

12c. Les causes culturals de la insostenibilitat

 
Entre aquests canvis culturals podem destacar també que hi ha una sèrie d'elements culturals que contribueixen a la insostenibilitat del model de desenvolupament actual. A continuació en citarem uns quants.

a) L'ésser humà —la societat— està separat i per damunt de la natura i no en un procés de diàleg i interdependència mútua.
 
b) El temps és progressiu: la vida evoluciona i les societats progressen. En la mesura que es creu que com més tecnologia, més ciència i més creixement econòmic, millor per al progrés, l'avenç tecnològic (sigui en el camp que sigui) i el creixement econòmic s'emancipen del control social, i es converteixen en fins en si mateixos, en lloc de mitjans limitats en funció dels objectius que han d'atendre.
 
c) Univers euclidià i mecanicista: no hi ha fenòmens emergents, indeterminació i risc sinó falta de progrés i coneixement.
 
d) El temps és mecànic i extern als fenòmens: pura quantitat mesurable, i no una cosa inherent als processos, de manera que en l'Univers “tot tingui el seu temps i hi hagi un temps per a tot”. És a dir, s'ignora la necessitat de respectar els diferents temps i dinàmiques que configuren el nostre entorn, que, lluny d‘ homo oeconomicus estar constituït per objectes passius i plenament controlables, es compon de sistemes actius, amb les seves pròpies lògiques i requeriments d'existència.
 
e) El predomini de la raó instrumental, dels criteris d'eficiència en termes de causa-efecte, per damunt de la raó comunicativa, és a dir, els criteris ètics i estètics que cerquen l'equilibri en termes globals, holístics, dels sistemes.
 
f) Es considera que el coneixement està al servei de l'acció, de la tècnica i de l'economia mercantil: el coneixement rellevant és el tecnocientífic, no el filosòfic i ètic, i la tecnociència s'ha de regir per criteris instrumentals, d'eficiència i productivitat, no per criteris ètics i estètics.
 
g) L'individualisme: l'individu és el dipositari dels drets fonamentals i ha de gaudir de llibertat política i de pensament. La unitat rellevant deixa de ser la col·lectivitat, el conjunt de la societat, com passava en totes les societats premodernes.
 
h) El liberalisme: l'individu ha de gaudir de llibertat política, de pensament i d'acció. En l'esfera econòmica, ha de tenir llibertat per comprar i vendre com a consumidor sobirà i productor lliure. La mercaderia, com a objecte, està al servei i a la mercè del propietari, que és vist com l’únic subjecte de la relació.
 
i) L'hedonisme/consumisme: l'objectiu màxim de l'individu és gaudir de la vida, i això s'aconsegueix amb el gaudi i el consum material de les coses. Cadascú busca la seva màxima satisfacció personal, no pas el bé col·lectiu. És la 'mà invisible' del mercat o la selecció del més fort el que fa que els egoismes privats, per la seva màgia, es converteixin en beneficis per a tots, estimulant la competència i l'esforç individual.
 
j) Per això, en oposició, en el camp de la producció, seguint l'ètica protestant i l'espiritisme de sacrifici cristià, emergeix l'ètica del treball i del sacrifici com a ideals d'acció. Per això, la major productivitat no s’aprofita, com passa en les societats tradicionals centrades en la lògica del valor d'ús, per treballar menys i gaudir més, sinó per produir més i acumular més. És per això que, encara que mai abans l'ésser humà hagi gaudit de tants aparells dissenyats i produïts per produir més i estalviar temps, mai abans el nivell d'estrès i la manca de temps han estat tan accentuats.
 
k) És el càlcul econòmic crematístic (lògica del valor de canvi) el que passa a ser el principi que regeix l'acció humana (idea de l'’homo oeconomicus’), no pas la solidaritat o la cooperació social.
 
l) L'alienació: en la mesura que ens definim i actuem com a consumidors, ens passem a relacionar amb objectes, amb mercaderies, i ignorem totes les relacions de producció socials i ecològiques necessàries per produir i distribuir aquest producte per al nostre consum. També ignorem, quan ens desfem dels residus en algun contenidor, el destí d'aquests residus. És a dir, ignorem el cost social i ecològic del nostre consum i actes quotidians.
Amb la globalització i la intermediació cada vegada més tecnificada de la nostra relació amb l’entorn, aquesta alienació s'amplia enormement, en la mesura que la distància entre l'acció i les seves conseqüències es fa cada vegada més gran i cada vegada més difícil d'abastar. És a dir, l'alienació ens retira la capacitat d'una acció efectiva i sostenible, perquè actuem a les fosques, ignorants.
 
 
 
rembrandt                scientifci
 

         Figura 35. Rembrandt. Font: psyc.queensu.ca                     Figura 36. La revolució científica. Font: bb.ustc.edu.cn