Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Causes i orígens de la insostenibilitat

14. L'escala del problema i el problema de l'escala

 
Més que factors aïllats, hem de veure aquestes diferents causes com a elements que actuen conjuntament i determinen un model de desenvolupament que, cada vegada més, es mostra insostenible. No són les causes de la insostenibilitat actual el caràcter finit dels combustibles fòssils, el caràcter consumista de la nostra cultura, el caràcter crematístic de la nostra economia o el caràcter limitat de la nostra democràcia, presos aïlladament. Ho és el seu conjunt i el caràcter de les relacions que es crea entre aquests elements.
 
 

bridge

Figura 41. Pont. Font: nyc.metblogs.com

En aquest sentit, com en qualsevol sistema, es tracta d'una qüestió d'equilibri, no de les coses en si mateixes. Es tracta d'una qüestió d'escala. No és el mercat, sinó l'excés de mercat i una economia subordinada a la lògica crematística, el que es converteix en un problema. No és la tecnologia, sinó una tecnologia inadequada, fora d'escala, la que és problemàtica, una tecnologia i un coneixement sense responsabilitat social i ambiental que limiti el seu abast. No és la democràcia representativa, sinó una democràcia insuficient que no ens permet controlar actors clau, la que és problemàtica. No és la població o el consum, sinó la superpoblació i l’excés de consum.

 

 cemiterio

Figura 42. Cementiri d'avions. Font: worldrecordsacademy.org

 

També des del punt de vista temporal, ens trobem amb un problema d'escales inadequades. Mentre que els ecosistemes segueixen una lògica de mitjà/llarg termini i la sostenibilitat es refereix als efectes sobre diverses generacions, el nostre sistema polític funciona segons el calendari polític el nostre sistema econòmic, en funció de la rendibilitat immediata, i nosaltres mateixos rarament mirem més enllà del final del mes o l'any.
 
 
 
powa
 

Figura 43. Powaqqatsi. Font: vidaen35mm.blogspot.com


Aquí també, com a tot arreu, la sostenibilitat és fidel al principi de l'escala, de l'equilibri en les relacions. Potser és perquè amb la nostra visió atomista i objectivista hem oblidat la importància dels equilibris i del context de les coses, que ens costa tant avui frenar els nostres abusos en la nostra relació amb l’entorn. No obstant això, com demostra la teoria de Gaia, la natura —el nostre entorn— no ens pertany. Som nosaltres que en depenem. Tot indica que la vida sobre la Terra seguirà, encara que l'espècie humana o la nostra civilització s’extingeixi, com ha passat amb innombrables espècies. Som nosaltres els qui hem de buscar de restablir els equilibris i el diàleg en les nostres relacions amb l’entorn. Ho aconseguirem?
 
 
alan
 

Figura 44. The World Without Us, Alan Weisman. Font: taringa.net