Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Causes i orígens de la insostenibilitat

4. El gruix de la història humana: el nostre passat sostenible

 
Durant més del 90 % de la nostra història com a espècie, l'ésser humà va viure una vida nòmada, basada en la caça, la recol·lecció i també, en alguns casos, l'agricultura itinerant i el pasturatge (vegeu la unitat 2). La població humana relativament baixa i la seva capacitat de colonitzar virtualment tots els ecosistemes terrestres habitables del globus —des del desert del Sàhara fins a l'Àrtic, de les illes polinèsies del Pacífic a l‘Himàlaia—, així com la seva forma de vida nòmada, que exclou l'acumulació de béns i construccions —poc pràctica per al seu estil de vida—, van permetre un llarg període de sostenibilitat, en què es va mantenir en general el consum humà i la producció de residus dins dels límits de la capacitat de càrrega de l'entorn. Com a consumidors secundaris, ajudats per la nostra capacitat omnívora i les tècniques simples però eficaces a l'hora de caçar, recollir i domesticar algunes espècies o produir abrics secundaris, els humans gaudim d'una vida relativament sostenible, i aconseguim subsistir mitjançant un mínim de treball.
 
esquema fases ecològiques
 

Figura 4. Fases ecològiques dels humans. Font: Carrera, E. (ed.) (2000)

 

No hi havia grans consums, però les necessitats humanes fonamentals s'atenien amb poques hores de 'treball' diari sense, en general, trencar els balanços o superar els límits de l'entorn.
 
Aquest equilibri amb el retorn i la relativa abundància no van ser fruit de l'atzar sinó d'opcions socials i culturals que excloïen l'acumulació individual —i generaven, doncs, societats socialment força igualitàries—, el respecte per la saviesa i els valors tradicionals heretats —en general, fruit de les relacions de les diferents cultures amb els seus entorns específics— i, sobretot, la comprensió i representació de la natura, l'entorn, com un espai animat, viu. Una natura composta per una sèrie de forces, espiritisme i relacions entesos com a sagrats i que imposaven límits a l'acció i la intervenció humana, en la mesura que havien de ser respectats. La relació amb l'entorn és vista, així, com una relació de diàleg en què, més que imposar la seva voluntat unilateralment, l'ésser humà ha d'escoltar la voluntat i les exigències de la 'mare Terra', del 'germà ós' o de la 'muntanya i els boscos sagrats'.
 
 
 
    bushmen fig 6
 

   Figura 5. Bushmen.  Font: viajaafrica.co.ar                               Figura 6. Tribu brasilera. Font: uncontactedtribes.org


Per descomptat, en aquestes societats també hi podem trobar situacions de dinàmiques insostenibles i, fins i tot, extincions d'espècies associades a l'acció humana. No obstant això és, fins ara, l'única forma de vida humana capaç de sobreviure per desenes de milers d'anys virtualment en qualsevol entorn habitable del planeta, sense comprometre seriosament la capacitat d'aquest entorn de sostenir i absorbir els impactes de la vida humana.
 
 
 
taphgo
 

Figura 7. Taphgo. Font: taphgo.org