Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Causes i orígens de la insostenibilitat

8. Societat industrial i benestar

 
Des del punt de vista de la satisfacció de les necessitats humanes (presents i futures), encara que el desenvolupament industrial i el creixement crematístic associat coincideix, en general, amb un augment del benestar material de les persones, des del punt de vista social i individual també es va produir una major polarització i tensió social: nivells creixents d'estrès i de depressió en les societats desenvolupades, més aïllament social i destrucció dels vincles de solidaritat i ajuda mútua entre les persones i una sèrie de malalties associades a la contaminació amb elements sintètics de l'entorn i els aliments. És a dir, l'augment en el benestar material no va anar acompanyat necessàriament d'un augment en el benestar social i psíquic, com semblen indicar els alts índexs de suïcidi de les societats anomenades ‘riques’, en contrast amb el que succeeix en les anomenades ‘pobres’, en què, en general, és més fàcil trobar expressions espontànies d'alegria. Simultàniament, el major aïllament individual i la degradació dels vincles i de l‘ajuda social mútua apunten cap a un potencial de sostenibilitat menor.
 
En basar l'estatus social en l'acumulació/consum reiterat de mercaderies amb un alt poder de simbolisme contínuament erosionat i destruït per la publicitat i el llançament de nous i més moderns productes (que imposen nous consums perquè l'individu pugui afirmar el seu estatus social), de fet la societat industrial moderna, lluny de crear una societat d'abundància, ha generat una societat centrada en la reproducció de la pobresa i la frustració. Cada nou producte, en desvalorar els anteriors des d’un punt de vista simbòlic (d'estatus social), genera més necessitats insatisfetes (de totes aquelles persones que no tenen l'últim model) que necessitats satisfetes. Mentrestant, aquells pocs que són capaços d'adquirir els productes situats en el capdamunt de l'escala de l‘estatus simbòlic viuen una cursa estressant per, contínuament, estar 'a l‘última'.
 
 
     bandera                  publicitat
 

   Figura 19. Bandera corporativa. Font: adbusters.org              Figura 20. Anunci publicitari. Font: photobucket.com

 
 
Si definim la sostenibilitat com la satisfacció de les necessitats presents i futures, la conclusió més immediata és que el model de desenvolupament modern és insostenible. La satisfacció de les necessitats, de fet, només es pot aconseguir dins d'una cultura de la suficiència, i no d'una cultura del consum i de la necessitat de creixement infinit de la producció i del capital.

Des del punt de vista del futur, el fet que la revolució industrial es basi en el consum de combustibles fòssils apunta directament als seus límits. Es tracta d'una construcció basada en una hipoteca que no sabem com pagarem el dia en què s'acabin els crèdits. No obstant això, tard o d'hora s’assoliran el pic del petroli
i/o el canvi climàtic irreversible i no serà possible alimentar més la caldera industrial que és la base de la civilització actual.
 

consumisme

Figura 21. Consumisme. Font: adbusters.org