Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Causes i orígens de la insostenibilitat

9. La revolució verda, el creixement de la població i la industrialització de la supervivència

 
Com s'ha vist anteriorment, la base energètica de la vida de la biosfera és la radiació solar. Com a consumidors secundaris, per tant, la base de la vida humana és el sector primari i el lliure funcionament dels ecosistemes salvatges capaços de convertir aquesta radiació solar en energia bioquímica útil per a nosaltres. Avui, com sempre, depenem d'una combinació de caça, collita i agricultura per sobreviure. Seguim caçant i recollint espècies salvatges i explotant els recursos naturals per alimentar-nos o construir les nostres vivendes i infraestructures, alhora que depenem de la producció agrícola i la ramadera o de la piscicultura per alimentar-nos.
 
 
      cornfield                              dairy farm
 

     Figura 22. Camp de blat de moro.                                                                     Figura 23. Petita granja lletera.  

                         Font: fourgreensteps.com                                                                       Font: enconcerto.wordpress.com           

 

Veient el creixement poblacional que es va fer exponencial a partir de la Revolució Industrial, Thomas Malthus va sostenir, a principis del segle XIX, que la incapacitat d‘augmentar la producció d'aliments al mateix ritme tard o d'hora portaria a un col·lapse demogràfic i al final de les possibilitats de creixement econòmic, en la mesura que l'augment en el cost de la subsistència portaria a un augment necessari en els salaris nominals i, amb això, a una reducció en els beneficis industrials, la qual cosa abocaria l'economia capitalista a un estat estacionari.
 
 
 
fatal harvest
 

Figura 24. Collita mortal, la tragèdia de l'agricultura industrial. Font: urbansprout.co.za


No obstant això, gairebé dos segles més tard, la població segueix creixent de manera exponencial i la previsió de Malthus no sembla que s’hagi confirmat. Avui dia ens adonem que el que Malthus no havia previst és la capacitat que tenen la indústria i la tècnica de desplaçar els problemes en el temps i l'espai, i com l'ús intensiu de les reserves d'energies fòssils ens ha permès, fins ara, fer créixer la producció d'aliments i l'explotació dels recursos del nostre entorn de manera exponencial. El que passa és que —encara que no sigui immediatament visible— no només els nostres mitjans de transport i la producció d'energia s'alimenten del petroli, sinó que tot el nostre sistema de producció d'aliments, habitatges i productes de consum en general (plàstics, medicines, fibres sintètiques, etc.) es basa en el petroli.

Actualment vivim del petroli, i és el petroli barat el que ha permès, fins ara, allunyar l'espectre de Malthus de l'horitzó. Però a mesura que s'arribi al pic del petroli
o hàgim de limitar dràsticament les nostres emissions de CO2, tot això canviarà.