Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Paradigma sostenibilista

2. Antecedents

 
Els primers antecedents del concepte de desenvolupament sostenible es poden situar a l’any 1972, quan la Conferència d'Estocolm sobre Medi Ambient Humà, organitzada per l'ONU va fer notar que el model occidental de desenvolupament té associats efectes ambientals negatius. És a dir, que el creixement econòmic es basa en la pressió sobre els recursos naturals i, en conseqüència, sobre la generació de residus.

El mateix any, l’informe al Club de Roma "Els límits del creixement" dels professors Meadows constatava l’error d’ignorar els límits en la manera d'entendre el desenvolupament. Aquesta preocupació pels límits que l’entorn físic imposa al creixement econòmic no era nova a l’economia, però estava marginada. Es tracta, doncs, d’un procés molt recent, de tot just 40 anys (vegeu la unitat 2).
 
 

 limits creixememnt meadows      Figura 2. Els límits del creixement. D. H. Meadows, D. Meadows, J. Randersi, W. W. Behrens (1972)

 
 
No és perquè sí que aquests temes apareixen als inicis de la dècada de 1970; la causa fou la crisi del petroli d’aquells anys. El petroli com a recurs s’estava acabant, el preu va pujar i va generar una crisi econòmica a Occident. Van començar els primers discursos no marginals sobre l’existència de límits naturals. Fins aquell moment, la societat donava per fet que el creixement seguiria en el futur com havia estat en els anys anteriors; no es reflexionà sobre la seva continuïtat fins que no aparegueren els primers problemes.

Es començaren a utilitzar termes que apuntaven en la direcció del desenvolupament sostenible: ecodesenvolupament, creixement intensiu, creixement orgànic (en el segon informe del Club de Roma del professor Mesarovic el mateix any 1972). El marxisme de les dècades de 1960-1970 ja parlava de creixement zero. Encara es parla de creixement com a sinònim de progrés o millora, però ja se’n mitiga el significat literal. El mot ‘desenvolupament’ s’imposa més endavant. En tot cas, aquests conceptes previs sorgeixen de la preocupació per l’increment dels creixements i desequilibris, per l’existència de límits i pels impactes ambientals, que comencen a remarcar la base natural inevitable de tot progrés humà. A la unitat 2 s’han treballat aquests temes, tant per separat com fent avinent el gran nombre d‘interrelacions que tenen.

El naixement popular del terme ’desenvolupament sostenible’ se situa en l’anomenat
Informe Brundtland, de 1987, titulat ’El nostre futur comú’, que és l’informe de la Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament de l’ONU (presidida per la Sra. Go Brundtland, exprimera ministra noruega i directora de l‘OMS). L’informe defineix el desenvolupament sostenible vinculant definitivament el progrés humà necessari, el manteniment imprescindible dels sistemes naturals i l’eradicació de la pobresa. Així, afirma que “desenvolupament i medi ambient són interdependents i imprescindibles; no es pot resoldre el tema del desenvolupament per una banda i el medi ambient per una altra”.
 

nuestro futuro comun       Figura 3. Portada del llibre ’El nostre futur comú‘, conegut també com Informe Brundtland.

 
 
El concepte es consolida en una altra conferència mundial de medi ambient i desenvolupament de l’ONU, a Rio l’any 1992, anomenada
Cimera de la Terra pel gran avenç que significà en aquests temes. A Rio es reafirma el concepte de desenvolupament sostenible i la necessitat urgent d’aplicar-lo, es fa notar que el problema ambiental és global, no resoluble dins dels estats, ja que transcendeix les divisions politicoadministratives, i queda clara la densa i indeslligable interrelació entre modes de vida i de treball, opcions govern, consum, equilibri social, economia, comerç, dinàmica financera i situació ambiental.

Prova de la importància decisiva que tingué la Cimera de la Terra són alguns dels documents que s’hi van aprovar: la Declaració de Rio sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, com a marc general; l’Agenda 21 o Agenda Global per al Medi Ambient i el Desenvolupament, un acord internacional per elaborar programes dels països, regions i ciutats cap al desenvolupament sostenible, tot fent una planificació pensada i participada per la seva gent (vegeu la unitat 40); el Conveni marc de les Nacions Unides sobre canvi climàtic, del qual sorgeix posteriorment l’Acord de Kyoto; el Conveni sobre la diversitat biològica, primer acord mundial sobre la conservació i utilització sostenible de la biodiversitat, i la Declaració de principis relatius als boscos.
 

cimera rio 2       Figura 4. Logo de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro (1992)



A la Cimera de la Terra es recalca l’estreta i complexa relació causa-efecte entre el desenvolupament d'uns quants davant de la pobresa i la manca de desenvolupament de molts, així com la degradació ambiental per a tothom i la pèrdua de recursos per sempre: desequilibris actuals i per a les futures generacions.