Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
0 de 5
Paradigma sostenibilista

3. Definició i elements destacables

 
Etimològicament parlant, ’desenvolupament sostenible‘ significa: desenvolupament que es pot mantenir i és perdurable. I aquest és efectivament el sentit del concepte. Segons la definició clàssica de l’Informe Brundtland:
 
 
"Desenvolupament sostenible és el que satisfà les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves."

En el concepte hi ha diversos elements que cal analitzar. En primer lloc, s’ha de destacar que l’objectiu és satisfer les necessitats de la població, ben diferent de l’objectiu de créixer econòmicament del model capitalista. Amb el creixement de la producció, el model liberal pretén millorar indirectament la qualitat de vida, però sovint se n’oblida i tot queda només en un creixement per se.
 

 pan     Figura 5. El pa satisfà una necessitat bàsica: la subsistència. Font: al-pan.com

 
En canvi, en el desenvolupament sostenible es busca directament la qualitat de vida. Aquesta és una de les grans novetats del model de sostenibilitat.

Un altre element important de la definició és l’equitat o solidaritat intrageneracional. Quan diu “satisfer les necessitats actuals” s’entén implícitament que fa referència a les necessitats de tothom. No té sentit pensar només en les nostres necessitats, d’algunes persones. Els recursos són finits, el planeta està superpoblat; si una part de la població en consumeix grans quantitats, la resta no té el mínim necessari. Cal una distribució equitativa per satisfer la definició.
 

equidad

Figura 6. L'equitat o solidaritat intrageneracional és un element clau del desenvolupament sostenible.

Font: filosofiadelaeducacion

 
En el model economicista, el creixement és només del total o la mitjana de béns, i res no garanteix el repartiment entre tota la població, ni tan sols d’un mínim. D’altra banda, aquest és un concepte antic: les esquerres en parlen des de fa molt temps, de la igualtat, l’equitat o la solidaritat.

El tercer element destacable del concepte de desenvolupament sostenible és la solidaritat intergeneracional o solidaritat amb el futur. Fins fa poc es pressuposava la garantia de vida de les generacions futures. Avui dia se sap que està en joc el futur de la vida humana, que és evident la nostra capacitat d’autodestruir-nos. Cal, doncs, tenir en compte el futur. Cal, com a mínim, donar la possibilitat de lluitar per la vida en el futur. El concepte de solidaritat amb les generacions futures també és nou.
 
 
bebe 2 
 

Figura 7. La solidaritat intergeneracional que planteja el desenvolupament sostenible comporta una nova dimensió del concepte solidaritat. Font: diezparalasdiez

 
 
Per tot això, el model de sostenibilitat significa un canvi de paradigma, un canvi de mentalitat. Del creixement, que significa un augment quantitatiu, es passa al desenvolupament, que és una evolució qualitativa: assolir la realització de potencials o una major completitud. Del paradigma econòmic establert pel capitalisme o neoliberalisme (compartit també pel comunisme real), es passa a un paradigma de sostenibilitat que qüestiona el creixement per cobrir necessitats, que busca mantenir l’equilibri.
 
Desenvolupament NO és el mateix que creixement. Desenvolupament comporta una evolució qualitativa, implica passar per estadis diferents, mentre que creixement implica augmentar (és una acumulació física). Així, per exemple, un nen pot créixer però no desenvolupar-se, i per desenvolupar-se no cal créixer.
 
 
ds esquema
 

Figura 8. Elements del desenvolupament sostenible

  
Tal com hem dit abans, etimològicament parlant ‘desenvolupament sostenible‘ és un desenvolupament que es pot mantenir en el temps, que no és el mateix que mantenir el desenvolupament, ni tampoc un desenvolupament sostingut.
 
L’arrelament actual del model de creixement és molt gran, arriba a assimilar creixement amb millora o progrés. Però això és fals: per millorar no cal créixer. Per això cal insistir en el fet que creixement és diferent de desenvolupament. I es cau en el mateix parany quan es parla de creixement sostenible, que es confon amb desenvolupament sostenible. Creixement sostenible és quasi una contradicció. Tot allò que és físic en aquest món finit no pot créixer indefinidament, llevat que la taxa de creixement tendís a ser nul·la, cas en què es parlaria més aviat d’estabilitat.
 
L’expressió de ‘creixement sostenible’ s’utilitza perquè no s’ha aprofundit en el seu significat, perquè parlar-ne sols és una moda. Actualment les empreses i la societat voldrien ser sostenibles i créixer alhora, cosa que és impossible.