Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
1 de 5
Paradigma sostenibilista

3.1. Continuant l'anàlisi del concepte

 
Una definició posterior de desenvolupament sostenible diu:
 
 
"Un model de desenvolupament que millori la qualitat de vida dels éssers humans tot fent que visquin dins la capacitat de càrrega dels ecosistemes que són el suport de la vida."
 
 
Aquesta definició és similar a l’anterior, amb paraules noves. Perquè buscar la qualitat de vida, el benestar (no només econòmic), és similar a satisfer les necessitats. La novetat, en tot cas, és la incorporació del concepte de millora. D’altra banda, viure dins la capacitat de càrrega de l’ecosistema és el mateix que mantenir la base de recursos naturals i per tant, permetre que les generacions futures puguin satisfer les seves necessitats.

Aprofundint en l’anàlisi del concepte de desenvolupament sostenible, apareixen més elements o aspectes que cal destacar, a banda dels que ja s’han esmentat de satisfacció de necessitats, equitat i futur. Un d’aquests aspectes són les capacitats. No s’esmenten explícitament, però implícitament es diu que cal tenir-les en compte per veure quines necessitats cal satisfer. Per mantenir-se dins la capacitat de càrrega, per deixar capacitat al futur, cal tenir present les capacitats naturals i humanes, cal no gastar més del que tenim.
 

cistell 2         Figura 9. Les capacitats. Font: latabernadelpuerto

 
 
Les necessitats no s’han d’agafar com a premissa, les definim les persones; les capacitats sí que ens són donades. A partir de les capacitats, i deixant recursos pel futur, es veu quines necessitats es poden cobrir per a tothom. La importància de les capacitats és també una novetat respecte del model de creixement, que es planteja com si les capacitats fossin il·limitades, cosa clarament falsa en un món finit.
 
Un altre element no evident del concepte és que no hi ha un únic model de desenvolupament sostenible, sinó múltiples. La definició no marca un únic camí: hi ha moltes formes de viure diferents que satisfan la definició. Cada cultura, cada temps, cada territori adoptarà models diferents. I en la diversitat hi ha la llibertat. És més, la diversitat és una de les riqueses humanes, una de les capacitats que cal transmetre al futur i, per tant, és una part inherent de la sostenibilitat. Sense diversitat no hi ha sostenibilitat. Com molts altres, aquest és un aspecte nou respecte dels models de desenvolupament anteriors, un element més del canvi de paradigma.
 
 

diversitat 2          Figura 10. Sense diversitat no hi ha sostenibilitat. Font: UNESCO

 
I de la diversitat es desprèn un altre element que cal destacar. Com que hi ha diverses possibilitats i el context ambiental i cultural varia, qui decideix quines necessitats cal satisfer o quines capacitats es poden utilitzar? Hi ha diverses tecnologies que es poden aplicar o prioritzar, diversos recursos possibles que es poden consumir, diverses formes d’organitzar-se. No hi ha una solució objectiva única: les prioritats són subjectives, les estratègies varien. Cal prendre decisions, cal fer política. Però qui ho decideix? La resposta no pot ser cap altra que la mateixa societat. Per tant, la sostenibilitat comporta la participació ciutadana en les decisions. No es tracta d’un model en què l’autoritat o els experts decideixen què és millor, es tracta de decisions que han de prendre els individus de cada país o societat.

 

participacio 2            Figura 11. Participació ciutadana

 

Una altra característica important és la globalitat. La sostenibilitat d’un determinat model de desenvolupament depèn de la globalitat de tots els elements que el componen: les capacitats utilitzades, les necessitats satisfetes, els recursos, l‘organització, etc. Té sentit parlar de sostenibilitat quan s’analitza un col·lectiu social, no una persona; té sentit si s’hi engloben totes les activitats, no una de sola. Així, no té sentit parlar de vehicles sostenibles, perquè depèn de l’ús que se’n faci; no té sentit parlar d’una universitat sostenible, perquè depèn de com estigui inserida en el conjunt de la societat. Cada individu o activitat social pot contribuir a fer que la societat sigui més sostenible, però és la societat globalment la que serà o no sostenible.
 
 

 globalitat          Figura 12. Globalitat.  Font: arteenventa

 
 
I finalment cal esmentar que el desenvolupament sostenible és un model dinàmic, no pas una cosa fixa ni un objectiu final. És un procés dinàmic que es va aprenent. No es tracta de definir un tipus de vida vàlid per sempre més; les capacitats i necessitats socials van variant amb el temps i per tant el model s’hi ha d’anar adaptant.
 
 
dinamica 2
 

Figura 13. El desenvolupament sostenible és un model dinàmic. Font: acrosport

 
Finalment, convé recalcar que la definició de desenvolupament sostenible no dóna la solució, només indica unes condicions que cal satisfer. A primera vista pot semblar massa ambigua, però no ho és. La definició diu molt. I l’ambigüitat que té és positiva, perquè dóna marge per a la llibertat, la diversitat.
 
esquema gran 2 
 

 

Figura 14. Esquema del paradigma de la sostenibilitat. Font: A. Sabater