Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
2 de 5
Paradigma sostenibilista

3.2. Definició basada en els capitals disponibles

 

El concepte de desenvolupament sostenible és molt recent i, per això, evoluciona. Apareixen noves definicions que descriuen el mateix amb altres termes, donant peu a vegades a nous àmbits i ampliacions. En aquest apartat s’explica la sostenibilitat en termes de capitals.
 
Sota aquesta perspectiva sorgeix la definició basada en els capitals, que diu:

“Un desenvolupament sostenible és el desenvolupament en què les generacions actuals utilitzen els capitals disponibles (en funció de criteris que socialment són acceptables i desitjables, ecològicament viables i no degradants, i econòmicament realitzables amb tecnologies apropiades) i que deixa a les generacions futures uns capitals no inferiors que els que les generacions actuals tenen ara a la seva disposició.”

Ens podem preguntar: de quins capitals es tracta? Segons el diccionari, ‘capital’ és un fons de riquesa acumulada. Aquesta riquesa no és única i exclusivament econòmica, sinó que n’existeixen moltes altres. Cal considerar com a mínim els capitals següents:

- Capital natural: recursos naturals, biodiversitat, l'ecosistema i els seus serveis... És a dir, la natura o el medi ambient entesos com a riquesa o capacitat per a la humanitat.

- Capital social: coneixements, capacitats, patrimoni i diversitat cultural, multiculturalitat, cohesió, participació, organització, relacions socials...

- Capital econòmic: món financer, infraestructures, tecnologies... És a dir, tot allò que ha estat fet per l'ésser humà.


bosc   persones 2     ave
 

Figura 15. Capital natural, capital humà, capital econòmic. Fonts: wallpaperclinicdatavivemalaga, respectivament

 

A vegades es divideix el que aquí hem anomenat ‘capital social’ en capital humà, cultural i social. En aquest cas, el capital humà estaria format per salut, nutrició, educació, valors personals...; el capital cultural, per llengües, identitat cultural, arts, coneixements..., i el social per tot allò que té a veure amb les relacions humanes —participació comunitària, igualtat de drets, cohesió social, pluralisme, tolerància, amistat, amor, lleis, disciplina...

Per tant, la definició de sostenibilitat basada en capitals diu que cal deixar per al futur tanta natura o més que la que tenim en el present; però també que cal deixar per al futur tanta cultura o més que la que tenim en el present, tantes relacions socials o més que les que tenim en el present, tanta producció econòmica o més que la que tenim en el present, etc. D’aquesta manera, la idea de base de les lleis de sostenibilitat ambiental —no gastar més capital natural que el que es pot regenerar i, per tant, no reduir el capital natural— s’estén a les altres dimensions o aspectes del desenvolupament (capitals social i econòmic).

         

         capitals 2               Figura 16. Capitals que cal mantenir o augmentar per al futur


En l’actualitat, el model de desenvolupament imperant és el model del creixement econòmic, que comporta un creixement exponencial de la producció. Aquest model no redueix el capital econòmic, sinó que l’augmenta, però menysprea o ignora els aspectes natural i social. Com a conseqüència, els capitals natural i social s’estan reduint, com s’ha vist i es veurà en altres capítols. Per això, el món de la sostenibilitat posa l’èmfasi en el manteniment dels capitals del medi ambient i en la riquesa social.
 

 

capitals creix 2        Figura 17. El model de creixement econòmic redueix els capitals natural i social
 


El perill de la degradació del medi ambient ja és conegut de manera bastant general per la societat des de fa alguns anys i està clarament associat al concepte de sostenibilitat. Però l’aspecte social, la pèrdua de riquesa humana, cultural, és menys conegut. Un exemple molt il·lustratiu de l’evolució del capital social és el cas de la diversitat lingüística. Avui dia es calcula que hi ha entre 3.000 i 7.000 llengües a tot el món, que en els últims cinc segles se n’ha perdut la meitat, i que en el proper segle es perdran més de la meitat de les actuals, les que ja només parla la gent gran i no es transmeten als fills. La importància de la diversitat lingüística va més enllà del que pot semblar d’entrada: amb les llengües desapareixen xarxes de comunicació, elements de cohesió social, signes d’identitat, recursos per a la supervivència, sistemes d’adaptació a l’entorn, coneixements, visions diferents de la realitat. I això no afecta només la societat on es parlava, sinó tot el món; perquè, per exemple, es perden els coneixements de plantes tradicionals locals que no tenen nom en altres llengües. La diversitat lingüística ens fa humans, en tant que éssers socials.

En general, la diversitat cultural i social és, de fet, una estratègia de supervivència de l’espècie humana, i per això és un capital que cal preservar per al futur. A vegades pot semblar que la reducció de llengües i cultures afavorirà la comunicació i l’entesa entre els diferents pobles i que la pèrdua de cultures minoritàries és beneficiosa. Però és a l’inrevés: l‘homogeneïtzació o reducció cultural significa una pèrdua d’oportunitats per a la humanitat. És un cas anàleg al de la biodiversitat.