Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
3 de 5
Paradigma sostenibilista

3.3. Definició basada en la intercanviabilitat de capitals. Sostenibilitat feble i forta

 

Al llarg de la història de la humanitat s’han transformat constantment uns capitals en uns altres. Es transforma capital natural en capital econòmic fent edificis o carreteres, per exemple. Capital humà transformat en capital econòmic són les pèrdues de salut i vides humanes per fer infraestructures, béns, etc. I són capital social transformat en capital econòmic els pobles desmantellats per embassaments. O bé el capital econòmic es transforma en natural quan s’enderroquen edificis i s’utilitzen les runes per fer-hi créixer un bosc. I les vides humanes salvades per la ciència o la medicina és capital econòmic transformat en social.
 
Assumint la intercanviabilitat de capitals, la definició de desenvolupament sostenible seria:

"Un desenvolupament és sostenible en el temps si els capitals globals per capita es mantenen constants o augmenten i si la intercanviaviabilitat es fa amb criteris lògics."

 

D’entrada és important observar que mantenir constants els capitals per capita requereix augmentar-los, perquè la població augmenta. I sobretot, cal especificar que augmenten sobre la base de l’intercanvi temporal de capitals, mai excloent del tot cap dels capitals. Així, està permès transformar capital natural en econòmic (perdre natura per fer productes econòmics), o social en econòmic (perdre relacions socials per produir), o econòmic en humà, etc., sempre que el total dels capitals no disminueixi.

 intercambio 2     Figura 18. Font: mp3deseo

 
En la figura següent es pot veure un diagrama de l’intercanvi de capitals. El cercle sencer representa el capital total per capita anual i cada ració o sector és un capital diferent: natural, social i econòmic. Amb el pas del temps les proporcions d’un i altre capital poden variar, però el total no pot disminuir.
 
 

intercambiabilitat 2         Figura 19. Intercanviabilitat de capitals

 
 
 
Aquesta suma de capitals és clarament un concepte teòric, ja que no és evident com es poden sumar boscos amb carreteres o relacions d’amistat. Però sí que marca clarament la idea de no perdre-hi globalment. D’altra banda, en el capítol de mesures de la sostenibilitat s’estudien mètodes per fer valoracions que fan possibles aquestes sumes de manera quantitativa, però és un tema encara obert, sense estàndards.

Cal tenir present que hi ha alguns capitals dels quals no es pot prescindir (alimentació, etc.) i, per tant, hi ha porcions del cercle que necessiten uns mínims ineludibles per a la subsistència de la humanitat. La discussió de quins són aquests capitals mínims no està encara decidida i és constantment motiu de discussió, com tants altres punts de la sostenibilitat.
 
De la definició basada en la intercanviabilitat de capitals en sorgeixen dos tipus diferents de sostenibilitats, segons el tipus de criteri aplicat, segons si es permet o no aquest intercanvi. Són la sostenibilitat feble i la forta.

- Sostenibilitat feble: manteniment o augment del capital total per capita, independentment de la composició, mantenint els mínims necessaris. És equivalent a dir que qualsevol forma de capital és substituïble per qualsevol de les altres. Un exemple ben real d’intercanvi permès seria pagar per contaminar, que transforma capital natural en econòmic. Un altre cas són les ecotaxes, impostos o taxes que es cobren per compensar pèrdues en el medi ambient, per exemple, cobrar un euro per nit d’hotel per compensar l’impacte negatiu del turisme.
 
- Sostenibilitat forta: manteniment del capital total per capita i de cadascun dels capitals per separat. És a dir, no es permet l’intercanvi de capitals de diferents tipus. En el cas esmentat, no es permetria pagar per contaminar o per altres pèrdues naturals o socials. Aquestes pèrdues es prohibeixen o regulen.
 
 

feble i forta 2            Figura 20. Sostenibilitat feble i forta

 

Alguns autors diferencien també la sostenibilitat sensible, que correspondria al manteniment del capital total per capita i, com a mínim, dels nivells crítics de cada capital individual.

Convé no deixar-se enganyar pel terme ‘sostenibilitat feble’, que fa pensar que és un model poc sostenible. Ben al contrari, la sostenibilitat feble és un model sostenible, el nom de feble fa referència només a la comparació amb la forta, que és encara més exigent. Però un desenvolupament sostenible en el sentit feble és també molt exigent; de fet, avui dia estem molt lluny de complir-ho: es contamina sense pagar, es destrueixen pobles sense compensar-ho, etc.

A les unitats d’economia es veurà com aquests conceptes de sostenibilitat forta i feble són la base de dos models de sistemes econòmics proposats: l’economia ambiental, que es basa en una sostenibilitat feble, i l’economia ecològica, que es basa en la sostenibilitat forta.