Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Paradigma sostenibilista

5. L'equació IPCT

 

L'equació IPCT, proposada per Ehrlich i Holdren el 1972, permet avaluar l'impacte ambiental I a partir del producte de tres variables:
 
- la població (P) que produeix aquest impacte,
 
- el consum (C) de béns i serveis de la població per satisfer les seves necessitats, i
 
- l'impacte ambiental (T) de la tecnologia disponible per produir aquests béns i serveis (també anomenada ‘eficiència tecnològica’).
 
Això explica el nom de l'equació IPCT, que alguns autors també denominen IPRT, amb l’R de recursos consumits o, també, de riquesa (perquè en l'original anglès és IPAT, amb A d‘’affluence’).
 
 
Impacte  =  Població (persones)  x  Consum (nombre productes/persona)  x  Tecnologia (impacte/producte)

equacio ipct        Figura 25. Equació IPCT

 
La finalitat d'aquesta equació no és pas fer càlculs absoluts en el mesurament d'aquest impacte, sinó poder fer comparacions en funció del pes que cadascuna de les variables té sobre l'impacte ambiental; és a dir, una anàlisi de sensibilitat o paramètric.
 
L'equació ens diu, en definitiva, que l'impacte (I) de les activitats humanes sobre el territori depèn fonamentalment de quanta gent hi viu (P), de què fa (C) i de com ho fa (T). A hores d'ara, tal com hem vist a la unitat 2, la variable població a escala mundial la tenim desbocada amb una dinàmica de creixement exponencial. Per tant, si no volem que l'impacte ambiental augmenti, això ens obliga a reduir molt notablement tant el consum com la tecnologia (augmentar l'eficiència). El consum fa referència al model de desenvolupament i a les pautes de producció, que, com hem vist a la unitat 2, està creixent en molts casos amb una dinàmica exponencial. Per tant, si no modifiquem la dinàmica de creixement de la població i del consum de béns i serveis, això ens obliga a fer un esforç molt gran en la millora de l'eficiència tecnològica per tal d'evitar un increment espectacular de l'impacte ambiental global.
 
Basant-se en aquesta equació, K. Mulder (2007) va calcular quin hauria de ser l'increment a escala mundial en l'eficiència tecnològica perquè l'any 2050, malgrat que es produís un creixement de la població del 50 % respecte de l'actual i s’incrementés al mateix temps el nivell de consum dels països més pobres fins que assolís el dels més rics, es mantingués l'impacte ambiental actual. Va arribar a la conclusió que aquest increment hauria de ser de 32,4 vegades.
 
D'alguna manera, aquesta equació ens mostra quins són els reptes de futur que té la tecnologia i quins són els reptes que hauran d'afrontar les tecnòlogues i els tecnòlegs les properes dècades.
 
 
La tecnologia bona ja no serà la que augmenta l'eficàcia de la tala, sinó més aviat la que aconsegueix que allargui més cada tronc tallat.