Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Paradigma sostenibilista

4. Les dimensions de la sostenibilitat

 
La sostenibilitat té tres dimensions:
 
a) l'ambiental,
b) la social i
c) l'econòmica.
 
És a dir, utilitza criteris ecològicament viables i no degradants, és socialment acceptada i desitjada, i és econòmicament realitzable amb tecnologies apropiades. Goodland i Daly ho expliquen dient que la sostenibilitat ambiental comporta que les activitats o el desenvolupament no produeixin danys perdurables ni en la biosfera ni en ecosistemes particulars; la sostenibilitat econòmica significa un desenvolupament que abordi el progrés des dels recursos disponibles, i la sostenibilitat social correspon a un desenvolupament que manté la cohesió social alhora que satisfà les necessitats individuals de benestar, cultura i participació.

La sostenibilitat ambiental, o desenvolupament ambientalment sostenible, queda molt ben definida a les lleis de Daly per als fluxos de recursos i residus i al Principi de conservació de la biodiversitat de la Cimera de Rio de 1992. D’altra banda, l’economia ha de canviar per incorporar totes les formes de capital, és a dir, l’ambiental i el social a més de l’econòmic. Això comporta quantificar els intangibles i recursos de propietat comuna (aire, aigua, etc.). Els costos ambientals i socials s’han de tenir en compte (internalitzar) en els preus, a través de noves polítiques i tècniques de valoració.

En el gràfic de la triangularitat o de les dimensions de la sostenibilitat apareixen diversos elements de cada una de les dimensions en els vèrtexs del triangle i elements de relació entre aquestes dimensions en els costats. Així, la sostenibilitat econòmica comporta eficiència en l’ús dels recursos: perquè els creixements econòmics siguin orgànics —basats en la preservació de la natura i la vida—, les tecnologies han de ser apropiades. Anàlogament, la sostenibilitat ambiental ha de mantenir la integritat dels ecosistemes, la biodiversitat i la capacitat de càrrega del planeta. D’altra banda, les valoracions ambientals de les activitats, la internalització de costos externs i el contracte natural relacionen sostenibilitat ambiental i econòmica. Com l’equitat intrageneracional, la distribució de recursos i el contracte social són aspectes que tenen a veure amb les dimensions econòmica i social. I, finalment, la participació, el pluralisme i l’activitat antropogènica en general connecten la sostenibilitat ambiental i la social. (Aquests conceptes s’han vist o es veuran en altres unitats.)
 


triangle 2                Figura 23. La triangularitat de la sostenibilitat

 
 
Tot plegat posa de manifest que les dimensions social, econòmica i ambiental no són independents, sinó que estan relacionades entre elles. És a dir, no té sentit una societat ambientalment sostenible que no ho sigui també en l’àmbit social, ni té sentit que sigui econòmicament sostenible si no ho és també en l’àmbit ambiental, etc. Les tres dimensions de la sostenibilitat s’han de donar simultàniament.

 
esquema naredo 2 

 

Figura 24. El desenvolupament sostenible segons Naredo. Font: lacomunidad.elpais

 
Darrerament, les Nacions Unides ha incorporat al triangle de la sostenibilitat la dimensió institucional, com una nova dimensió que esdevé la quarta pota de la sostenibilitat, en la mesura que correspon a la resposta humana enfront dels problemes d'insostenibilitat, mitjançant el disseny i la implementació de polítiques i regulacions.