Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
2 de 8
Paradigma sostenibilista

6.2. Dimensió demogràfica

 
Més que d'un principi, aquí hauríem de parlar de la necessitat de plantejar polítiques d'autocontenció poblacional.
 
El creixement de la població i la seva limitació és un tema especialment delicat i sensible, en la mesura que afecta creences religioses, morals i un dels drets més íntims de les persones, com és triar el nombre de fills que es volen tenir. La complexitat del tema no ens pot fer oblidar que la variable població (P) de l'equació IPCT és, en aquests moments, per la seva dinàmica de creixement, una de les més determinants i que més condiciona l'impacte ambiental dels humans. Sembla que tot indica que seria molt raonable fomentar polítiques d'autocontenció.

 

superpobl 2

  Figura 28. Creixement de la població humana. Font: auladiver

 
Per alguns, però, la necessitat d'autocontenció en el creixement poblacional també és un fet discutible, ja que l’impacte ambiental que causa no només depèn del nombre, sinó també del producte de les tres variables (PCT). També es pot argumentar que el nostre desenvolupament tecnològic ens permetrà incrementar l'eficiència en l'ús dels recursos naturals i d'aquesta manera compensar l'increment de les altres variables, entre les quals hi ha la de la població. De totes maneres, no podem oblidar que la biologia ens demostra que cap població no pot créixer de manera indefinida, per bé que sempre hi ha qui pensa que gràcies a la seva capacitat tecnològica els humans tenen la capacitat d’escapolir-se de les lleis de la biologia. Malgrat tot, els límits físics de la Terra segueixen existint.