Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
6 de 8
Paradigma sostenibilista

6.6. Dimensió cultural

 
Ja només ens queda per comentar l'últim dels àmbits, que segurament és també el que més reptes planteja, perquè fa referència al que hem anomenat la ‘cultura de la sostenibilitat’. Aprofundir en aquest aspecte és una tasca extremadament complexa i delicada, perquè dur a terme una transformació social de la magnitud que implica un desenvolupament sostenible només es pot fer si es dóna un canvi global en la manera de percebre el món i d'actuar-hi. Situem aquest àmbit en el rerefons de l'equació, amb la qual cosa indicar que l'abasta tota, ja que aquest canvi cultural és subjacent a tots els altres canvis, els alimenta i retroalimenta al mateix temps.

La modernitat va comportar una visió reduccionista i a curt termini que no es va preocupar de preveure els efectes secundaris de la seva acció. Avui ja parlem d'un nou paradigma científic, que no pretén negar l'anterior sinó complementar-lo. És el paradigma de la complexitat. És per això que Cendra i Stahel (2006) consideren que és imprescindible establir, en aquesta dimensió cultural, el principi del pensament complex (o del pensament sistèmic o de la complexitat) com a eix vertebrador d'una nova manera de veure el món.
 
 

      pensamiento complejo     Figura 35. Pensament complex contra pensament únic. Font: versvs.net

 
 
Canadell (2007) proposa un món de pautes (alfabetització ecològica i intercultural, vincular coneixement i experiència, aprendre sobre els límits, ensenyar la importància dels ritmes, etc., per a la seva possible integració en un programa educatiu per a la sostenibilitat. Aquest programa, juntament amb les altres propostes comentades, a més de moltes altres, apunta al que l'autora entén que hauria de ser un altre dels subprincipis d’aquesta dimensió cultural, subsidiari de l'anterior: el de l'educació integral. Aquest subprincipi també es podria resumir en la proposta que al seu dia va fer l'Informe Delors (1996): aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i aprendre a ser. D'aquesta manera, educant i integrant la dimensió mental, creativa, social i espiritual, la UNESCO s'alineava ja amb la vocació d'aquesta educació global i globalitzadora.