Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
7 de 8
Paradigma sostenibilista

6.7. Els principis o lleis de Herman Daly

 

A continuació s'enuncien el principis proposats per l'economista Herman Daly:
 

daly   Figura 36. L’economista Herman Daly va rebre el 1996 el Premi Nobel alternatiu Font: eumed

 
  
a) Principi d'irreversibilitat zero: reduir a zero les intervencions acumulatives i els danys irreversibles.

b) Principi de la recol·lecció sostenible: les taxes de recol·lecció dels recursos renovables han de ser iguals a les taxes de regeneració d'aquests recursos.

c) Principi de buidatge sostenible: serà quasi sostenible l'explotació de recursos naturals no renovables quan la seva taxa de buidatge sigui igual a la taxa de creació de substituts renovables. L'ús quasi sostenible de recursos no renovables exigeix que tota inversió en l'explotació d'un recurs no renovable vagi acompanyada d’una inversió compensatòria en un substitut renovable (per exemple, l'extracció de petroli comportaria la plantació d'arbres per a l‘obtenció d‘alcohol a partir de fusta). La idea és dividir els ingressos nets procedents de recursos no renovables en un component de renda que pugui ser consumit regularment cada any i un component de capital que s'hagi d'invertir en el substitut renovable.
 
 
buidat 3 
  

Figura 37. Principi de buidatge sostenible. Font: Carrera, E. (ed.) (2000)


d) Principi d'emissió sostenible: les taxes d'emissió de residus han de ser iguals a les capacitats naturals d'assimilació dels ecosistemes on s'emeten aquests residus (la qual cosa implica emissió zero de residus no biodegradables). Les capacitats de regeneració i assimilació s’han de considerar com un capital natural. El no-manteniment d'aquestes capacitats s’ha de considerar com un consum de capital i, per tant, com a no sostenible.
 
e) Principi de selecció sostenible de tecnologies: s’han d'afavorir les tecnologies que augmenten la productivitat dels recursos (el volum del valor extret per unitat de recurs) per damunt de les tecnologies que incrementen la quantitat extreta de recursos (eficiència contra creixement).