Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
8 de 8
Paradigma sostenibilista

6.8. Consideracions finals

 

Cendra i Stahel (2006), en concloure el seu article "Hacia una construcción social del desarrollo sostenible basada en la definición de sus dimensiones y principios, articulados a partir de la ecuación IPAT. Aproximación a sus implicaciones y debates", citat repetidament en aquest apartat sobre principis de sostenibilitat, afegeixen com a corol·lari dos nous subprincipis de caràcter més aviat transversal però que l'acaben d’ubicar dins de la dimensió cultural i el principi de pensament complex.
 
Un d’aquests subprincipis és el subprincipi de l'escala adequada, que comporta l'adequació de tot sistema al seu context i a les pròpies finalitats, com a eix fonamental de la sostenibilitat. És així perquè aquest principi s'aplica a totes les dimensions, des de la local fins a la global, de la personal a la còsmica.
 
Un altre és el subprincipi de la pluralitat cultural (i del diàleg intercultural), un altre dels pilars fonamentals, com a reconeixement de l'existència d‘innombrables cultures amb els valors i aspiracions propis, i també de les infinites possibilitats per atendre les necessitats humanes.

Vinculat a aquesta pluralitat necessària, Cendra i Stahel (‘op cit.’) postulen, per acabar, la necessitat del subprincipi de falsació (subjacent al mateix mètode científic).

 

equacio ipct 4
  

Figura 37. Principis i subprincipis de la sostenibilitat. Font: Cendra i Stahel (2006)