Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
5 de 10
Paradigma sostenibilista

7.5. La sostenibilitat representa primordialment un motiu ètic i estètic

 
En la mesura que el desenvolupament no és un objectiu per si mateix, sinó un mitjà per atendre un fi determinat (el benestar individual i col·lectiu), hem d'entendre i avaluar la sostenibilitat en funció de la consecució d'aquests objectius i no de la preservació d’un determinat sistema. És a dir, l'important d’un model de desenvolupament determinat no és la preservació ni la resiliència, sinó la seva capacitat de generar benestar amb equitat inter i transgeneracional, la qual cosa representa el nucli de la sostenibilitat.
 
El progrés tècnic o el creixement econòmic poden, en alguns casos, contribuir a aquests objectius, però sempre seran un mitjà, no una finalitat. Així, la sostenibilitat no es mesura per la preservació/creixement de l'economia, empreses, béns i serveis, sinó per la consecució d'un objectiu ètic i estètic: la qualitat de vida de les generacions presents i futures dins d'una ètica d'equitat interna i intrageneracional, la qual cosa suposa també la preservació del medi natural i de la seva riquesa, base fonamental per a l'existència humana.

 

balança     Figura 46. Font: rincondealejandria

La sostenibilitat, o no, dels diferents elements del desenvolupament ha de ser avaluada i considerada per la seva contribució als objectius ètics i estètics als quals se subordina el desenvolupament, no per la seva aportació a la preservació o no del model de desenvolupament en si (Stahel, A. et al. 2009).