Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
6 de 10
Paradigma sostenibilista

7.6. La sostenibilitat és dinàmica, no pas estàtica

 
El desenvolupament representa, en paraules de Schumpeter (1988), un procés de "creació destructiva" i de "destrucció creativa". La sostenibilitat considerada com a "conservació" o "preservació" de determinats elements ignora aquest fet i genera confusió i contradiccions en la mesura que desestima que en els sistemes dinàmics el tot només existeix i es regenera per mitjà i en funció de la destrucció/mort d'algunes de les parts. Així, perquè un procés de desenvolupament es pugui mantenir, les seves parts s’han de regenerar contínuament: empreses, i fins i tot indústries senceres, han de desaparèixer; tecnologies i valors culturals es fan obsolets, i noves regles i institucions s'obren pas per sobre de les antigues.


La "insostenibilitat" de las parts —posada de manifest per la seva desaparició— és una condició prèvia ineludible per a la sostenibilitat del tot (Stahel, A. et al., 2009).

 

     ola        Figura 47. Font: fotosyfondos