Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
7 de 10
Paradigma sostenibilista

7.7. La sostenibilitat representa un fenomen emergent d'un procés organitzatiu

 

Del procés d'auto(re)producció/destrucció creativa del desenvolupament, en sorgeixen diferents qualitats o propietats emergents. Són aquests fenòmens emergents els que defineixen i diferencien els diferents tipus de models de desenvolupament.
 
La sostenibilitat, per tant, existeix com a propietat emergent del tot i no com a característica atribuïble als seus elements particulars. És per això que hem d'excloure els intents de definir o avaluar de manera reduccionista la sostenibilitat. No és en els elements en si, sinó en les relacions internes que s'estableixen entre ells i en les del sistema amb el seu entorn, que la sostenibilitat pot aparèixer com a propietat emergent del tot. Es tracta d'alguna cosa relacionada amb la seva essència organitzativa interna, no amb la seva aparença emergent externa. Així hi haurà models organitzatius que afavoriran, o no, la sostenibilitat del sistema com a tal, però no elements aïllats "sostenibles" (Stahel, A. et al. 2009).
 

 

 termiter 

Figura 48. El termiter és una propietat emergent del sistema comunitat de termites. Font: picasaweb