Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
9 de 10
Paradigma sostenibilista

7.9. La sostenibilitat implica un procés d'auto(re)organització participativa

 

Com ens recorden els impulsors de la ciència postnormal amb la seva defensa d'una ciència i uns processos investigadors més oberts i inclusius, una participació i una equitat social i argumentativa més grans en el si mateix de la investigació científica es deu no únicament a un imperatiu ètic d'igualtat de dret de veu, sinó metodològic i epistemològic, vinculat a la qualitat i la quantitat de la informació disponible necessària per comprendre el comportament dels sistemes complexos i fer front als reptes que plantegen les seves dinàmiques obertes a la novetat i als imprevistos.
 
 

                  participacion          Figura 50. Participació. Font: masquepolitica

 
 
La complexitat inherent a la sostenibilitat i el reconeixement de la realitat profunda del risc i la incertesa inherent a la dinàmica dels sistemes oberts no admeten respostes objectives i inequívoques, sinó que requereixen respostes socialment construïdes, dialogades i consensuades (Funtowicz i Raveetz, 1993).