Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Contaminació acústica

10. Bibliografia

 
Llibres

 
Berglund, B.; Lindvall, T., i Schwela, D. H. (1999): ‘Guidelines for Community Noise’. World Health Organization.
Publicació molt interessant en què es presenten alguns efectes del soroll sobre les persones. També s’hi suggereixen els nivells màxims als quals la població hauria d’estar exposada, d’acord amb l’entorn i l’activitat desenvolupada. És interessant comparar aquests valors amb els de la legislació vigent.
 
García, B. i Garrido, F. J. (2003). ‘La Contaminación Acústica en Nuestras Ciudades’. Barcelona. Fundació ”la Caixa”.
Presentació de la situació de la contaminació acústica a Espanya. Suposa un gran esforç de recopilació de dades disperses, però les conclusions a què s’arriba són similars a les de ‘Fighting Noise in the 1990s’, la qual cosa és una mostra de com està la situació.
 
García, A. (2006): ‘La Contaminación Acústica. Fuentes, Evaluación, Efectos y Control’. Madrid. Sociedad Española de Acústica.
Per a qui vulgui saber una mica més d’acústica i eines de control.
 
OCDE (1991): ‘Fighting Noise in the 1990s’. París. OCDE.
Tal vegada el primer estudi a gran escala sobre el soroll com a agent contaminant. Malauradament, les conclusions que s’hi exposen encara són plenament vigents.
 
Pereda, P. (2001): ‘Libro Blanco de la Contaminación Acústica’. Madrid. Ayuntamiento de Madrid.
Descriu la política contra el soroll que du a terme l’Ajuntament de Madrid, tot i que està molt centrat en la qüestió de la mesura i la percepció. Val la pena pensar en el desplegament de mitjans que s’han emprat per fer la caracterització acústica de la ciutat. També descriu l’estudi de percepció que s’ha dut a terme a la ciutat.
 
Querol, J. M. (1994): ‘Manual de la medida y evaluación del ruido’. Barcelona. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. 84-393-3235-1
L’acústica acostuma a ser un tema poc conegut entre les persones no especialitzades en la qüestió. Aquest llibre pot ser molt útil per a qui vulgui aprofundir en els conceptes més habituals relacionats amb la contaminació acústica, ja que descriu temes interessants sense desenvolupar-los de forma complexa.
 
Schafer, R. M. (1994): ‘The Soundscape’. Rochester. Destiny Books. 0-89281-455-1 (Reimpressió de l’original del 1977)
Per escoltar el so, o soroll, de forma diferent.
 
‘Turismo del silencio’ (2006). Hoteles 2006. Salvat.
Una estada en qualsevol dels hotels recomanats revalorarà el concepte de silenci i potser farà canviar d’opinió als qui creuen que “un s’acostuma al soroll”.
 
Ver, I. L. i Beranek, L. L. (2005): ‘Noise and vibration control engineering’. Ed. Wiley.
Per a qui vulgui saber molt més d’acústica i eines de control.
 
 
 
Webs
 
 
Portal Sostenibilidad. Fitxa de contaminació acústica.
 

El CIDB, fundat l’any 1979, és un observatori de la contaminació acústica depenent del Ministeri de Medi Ambient francès. La seva missió és generar i recopilar informació, donar resposta a queixes i promoure actuacions. El web és un bon centre de documentació i recull les activitats que es fan a França per minimitzar la contaminació acústica.
 

El soroll és un dels vectors ambientals que considera la Comissió Europea. A la pàgina web s’hi pot trobar el resultat de diversos treballs de la Comissió Europea, la normativa existent relacionada amb les limitacions d'emissió acústica d'equips i mitjans de transport, i enllaços a projectes d'àmbit europeu relacionats amb el tema. No està gaire actualitzada.
 

IMAGINE és un projecte d'àmbit europeu que té com a objectiu establir metodologies per valorar la contaminació acústica i elaborar plans d'actuació per minimitzar-la. Els resultats haurien de ser estris per a l'aplicació de la Directiva 2002/49 sobre gestió del soroll (vegeu la legislació).
 

El trànsit de vehicles per carretera és, amb diferència, la principal font de soroll (quant a la quantitat de població exposada a determinats nivells sonors), encara que no la més molesta. El web mostra les diferents mesures que es poden aplicar a l'asfaltat per reduir l'emissió sonora i els resultats que se’n poden obtenir.
 

Interessant web mantingut per l'associació Granada contra el Ruido. Es podria considerar l'observatori no oficial de l'Estat espanyol. Molt interessant el recull de sentències judicials, que mostren una tendència molt clara.
 

L’OMS és l’agència per a la salut de l'ONU. Promou interessants estudis sobre l'efecte del soroll en les persones i publica guies amb objectius en matèria de soroll molt més exigents que els que estableix la legislació. També s’hi poden trobar les referències de l'OMS que s’especifiquen en l'apartat de bibliografia d'aquest web.
 

Web de la Junta d'Andalusia amb material didàctic per a l'alumnat de primer cicle d'ESO sobre la importància de la contaminació acústica i sobre el risc que suposa per a la nostra salut.
 

Web professional (cal pagar una quota) que comprèn tot allò que està relacionat amb el soroll dels aeroports, incloent-hi informació sobre litigis, efectes del soroll sobre la salut, avenços tecnològics, etc. Actualització setmanal.
 

Curiós web que permet copsar l'impacte acústic que causa un avió en enlairar-se. Observeu la influència de la potència acústica del motor (en dB), de l'altura i la velocitat.
 

Web de l'aeroport de Chicago (un dels més transitats del món), amb informació sobre zones d'afectació i plans d'actuació. Atenció al pressupost de les actuacions.
 

Sempre es diu que no es pot fer res per atenuar el soroll del trànsit. La Rochelle és una ciutat francesa que ha apostat per l'ús de vehicles elèctrics, una aposta decidida que s’ha traduït en una millora substancial de l'entorn sonor de la ciutat. Busqueu el "plan de déplacements urbains".
 

El Departament de Medi Ambient del Regne Unit. Dins del web, el soroll és un agent més que cal considerar en tots els aspectes: quantificació, legislació, plans d'actuació, etc. Molt interessants les estadístiques, que mostren com en els últims anys ha augmentat la sensibilitat de la població quant a la contaminació acústica.
 

En aquest web s’hi descriuen les actuacions que es fan per cartografiar el soroll a escala autonòmica i altres iniciatives del govern català. També hi ha una petita aplicació informàtica per calcular els valors d'avaluació del soroll segons la llei autonòmica, segons la qual s'han de tenir en compte el nivell del soroll i la durada.
 

Viena va endegar un projecte de gestió del soroll urbà que no només tracta el soroll del trànsit, sinó que busca solucionar els problemes entre emissors i receptors a través de les converses i la negociació de totes les parts afectades. Un bon exemple.
 

 

Projecte europeu en què intervenen ciutats de diferents dimensionos i característiques de països de la UE. L'objectiu és desenvolupar procediments de mobilitat sostenibles, en els quals el soroll és un agent important per a la presa de decisions. El millor és que es mostren els resultats de les experiències dutes a terme en aquestes ciutats, que poden ser una bona font d'idees.
 

Web en què es recull l'índex de totes les publicacions de la SEA des de l'any 1987, tant els textos de la ‘Revista de Acústica’ com els treballs presentats a diferents congressos organitzats des d'aquell any. L'apartat "Ciberacústica" recull una relació interessant de pàgines web en què es poden trobar els enllaços a les revistes científiques d'acústica.