Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Contaminació acústica

5. Marc legal

 
Existeix normativa acústica que afecta diferents sectors, com ara la que fa referència a la qualitat del producte (Codi tècnic de l’edificació, directives reguladores d’emissió sonora de diferents productes i àmbit de la prevenció de riscos laborals); també existeix una normativa específica de la UE que es desenvolupa, cada cop amb més detall, a través de l’Estat, de les autonomies i, finalment, dels mateixos municipis (que són, en la majoria de casos, competents en matèria de soroll). Seguint aquesta estructura administrativa, la normativa més significativa es pot resumir de la manera següent:
·        
    Àmbit europeu: Directiva 2002/49/CE, de 25 de juny, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. Estableix els paràmetres bàsics d’avaluació del soroll ambiental i l’obligació d’elaborar mapes estratègics de soroll de les principals aglomeracions i infraestructures de cada país. La finalitat de la Directiva és que les administracions responsables preparin i executin plans d’actuació que redueixin la incidència de la contaminació acústica sobre la població.
·        
    Àmbit estatal: Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, i el reglament que la desenvolupa, Reial decret 1367/2007, de 19 d'octubre. A la Llei i al seu reglament s’estableixen les definicions de les diferents zones acústiques urbanes en funció de l’ús i els nivells màxims de cada zona en funció de la franja horària. Es limita el nivell d’immissió acústica, tant a l’exterior com a l’interior dels habitatges, per a diferents fonts sonores. També s’estableix el règim de faltes i sancions.
·        
    Àmbit autonòmic: Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i Decret 176/2009, que publica el reglament que desenvolupa la Llei. Regula el mateix que les lleis estatals, però amb un “toc” català que probablement augmenta la confusió.
·        
    Àmbit local: en la majoria de casos, el municipi és el responsable d’aplicar la normativa vigent al seu territori i fer front als eventuals conflictes. Cada municipi ha de tenir una ordenança municipal en què particularitzi tot el que regulen les lleis i els reglaments estatals i autonòmics al seu territori.