Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Contaminació acústica

7. Gestió del soroll

 
És veritat que els problemes de soroll requereixen estudis individualitzats, però és convenient seguir una estratègia que ajudi a diagnosticar els problemes i establir els criteris d’actuació per reduir la contaminació acústica. El soroll és un contaminant que té un component subjectiu de percepció, de manera que encara ara no es poden relacionar amb certesa els índexs de mesura amb la molèstia. Així, cal definir una estratègia amb dues vessants, l’una orientada a determinar la part objectiva i l’altra a determinar la part subjectiva.
 
 
Determinació de la part objectiva (nivells sonors)
·        
     Elaboració d’un mapa sonor. Es busca conèixer la realitat acústica del territori urbà d’un municipi, en funció de l’horari i del tipus de font sonora. Així, per exemple, cal obtenir dades tant en horari diürn com nocturn, i, quant a les fonts de soroll, com a mínim cal separar el soroll de trànsit, el ferroviari (si n’hi ha), el d’activitats industrials i el de les activitats de lleure. Els mapes es poden fer a partir d’una mesura directa o d’una simulació, segons la qualitat i la quantitat de dades de què es disposi inicialment.
 
·         Elaboració d’un mapa de capacitat.
A partir del marc legal i de les definicions de zones acústiques, i també tenint en compte l’estratègia que ha de seguir el municipi, s’estableixen els valors màxims admesos per a cada carrer, en els diferents intervals horaris. També és convenient que en aquest mapa es localitzin els edificis sensibles que requereixen una protecció especial, com ara escoles, hospitals, etc.
 
Elaboració d’un mapa d’exposició. Coneixent el nivell sonor de cada carrer a partir del mapa sonor i la distribució de la població per adreces postals, és possible calcular la quantitat de població exposada als diferents nivells sonors.
 
Elaboració d’un mapa de desviacions. Comparant el mapa sonor amb el mapa de capacitat es troba fàcilment el mapa de desviacions, que mostra els carrers o les zones que superen el valor màxim permès i en quin grau el superen.
 
 
Determinació de la part subjectiva (molèstia)
·        
    Estudi psicosocial. La millor forma d’avaluar la part subjectiva és mitjançant estudis psicosocials basats en enquestes (quantitatius) o en entrevistes dirigides i reunions de grups (qualitatius). El resultat d’aquests estudis és la molèstia que causa una determinada font a la població o la localització de problemes locals de fonts temporals que a vegades no es poden determinar amb el mapa sonor, precisament per la seva temporalitat.
·        
           Registre de queixes i denúncies.
L’Administració local és la que recull la gran majoria de queixes i denúncies de la població respecte als problemes de soroll. Aquesta informació, tractada des d’un punt de vista estadístic i de localització espacial, ha de ser un complement a l’estudi psicosocial sobre la percepció acústica de la població.
 
Tal com es veu, la gestió del soroll incorpora un conjunt molt important de dades que són difícils de manipular i comprendre. La millor forma de tractar totes aquestes dades són els sistemes d’informació geogràfica (SIG), que permeten representar un conjunt pràcticament il·limitat de dades alfanumèriques sobre el territori.
 
 
Un cop determinades i representades les dades, es pot saber en quins carrers se superen els límits màxims de soroll, el motiu pel qual se superen i el nombre de persones afectades. D’altra banda, també és coneix quines són les fonts més molestes o si hi ha edificis singulars especialment afectats. Amb aquest conjunt de dades objectives s’ha d’establir el pla d’actuació, que ha d’incorporar solucions específiques per a cada cas concret. I, si més no, se sap sobre què cal actuar.