Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Contaminació acústica

8. Plans d'actuació

 
Un cop se sap sobre què cal actuar, cal saber com. Cada problema de soroll requereix una solució diferent i no és possible enumerar aquí tots els casos concrets a què un pla d’actuació ha de fer front, però sí que es pot fer una llista amb un conjunt d’actuacions de caràcter genèric i les seves limitacions.

 

 

  • Reducció de trànsit
    Reducció de trànsit
    Encara que és una acció òbvia, s’ha d’aplicar amb precaució. Cal un estudi de mobilitat que garanteixi que la redistribució del trànsit no incrementa el soroll ambiental en altres carrers. Cal tenir en compte que el nivell sonor és una variable logarítmica i que una reducció del 50 % del flux de trànsit causa una reducció de 3 dBA. Així, resulta evident que aquesta actuació no pot solucionar per si sola la situació dels carrers amb molt trànsit.
  • Control de la velocitat
    Control de la velocitat
    El mètode que cal seguir per aconseguir reduir el trànsit d’un determinat carrer pot ser diferent segons cada cas, però, en general, es pot considerar la reducció de la velocitat mitjançant la senyalització, la instal•lació d’obstacles, la semaforització, etc. La relació entre soroll i velocitat és de l’ordre de Lp 20 • logV, tot i que a l’interval entre 30-50 km/h és difícil preveure la variació del nivell sonor.
  • Control del soroll emès pels vehicles privats
    Control del soroll emès pels vehicles privats
    Els estudis psicosocials demostren que el soroll ocasionat per les motocicletes és especialment molest. És relativament habitual que les motocicletes o altres vehicles circulin amb tubs d’escapament deteriorats o no homologats. El control i la immobilització d’aquests vehicles, encara que tinguessin poc efecte sobre els nivells de soroll mesurable, podrien ser actuacions força apreciades pels ciutadans
  • Creació de zones d’ús prioritari de vianants
    Creació de zones d’ús prioritari de vianants
    L’elecció dels carrers que es volen convertir en zones de vianants hauria de basar-se en un coneixement dels fluxos de trànsit i els seus motius, tal com ja s’ha indicat a la proposta de reducció del trànsit. Cal preveure la creació de places d’aparcament suficients en llocs propers a aquestes zones, però no a dins.
  • Activitats de càrrega i descàrrega
    Activitats de càrrega i descàrrega
    Aquesta és una activitat que pot ser localment molesta. Cal regular els horaris i tenir en compte on s’ubiquen les zones de càrrega i descàrrega. En determinats centres urbans, es pot pensar a crear un centre urbà de distribució de mercaderies, a partir del qual s’utilitzarien vehicles elèctrics per a la distribució en el casc urbà.
  • Ús de paviments sonoreductors
    Ús de paviments sonoreductors
    Redueixen principalment el soroll de rodolament, que és el que predomina a velocitats mitjanes, la qual cosa els fa especialment indicats per a les rondes, que habitualment tenen una velocitat límit de 80 km/h. En l’entorn urbà, hi predomina el soroll de motor, per la qual cosa no són tan efectius. Malgrat això, es pot esperar un màxim de 3 dBA de reducció del soroll.
  • Gestió d'obres públiques
    Gestió d'obres públiques
    Estudis de l’impacte acústic de l’obra pública, ús d’equipament de baixa emissió sonora, coordinació de les obres —tothom ha vist com en un any s’obre un carrer tres vegades per tres motius diferents—, creació de galeries de serveis... Hi ha moltes possibilitats per a una activitat molesta però necessària.
  • Barreres
    Barreres
    Les barreres serveixen per evitar la propagació directa del so entre la font i el receptor. Perquè una barrera tingui un mínim d’eficàcia, ha d’impedir que el receptor pugui veure la font de soroll . Els principals problemes de les barreres són l’impacte visual i les limitacions tècniques d’implantació, que resulten agressives en espais reduïts. D’altra banda, perquè siguin efectives, les dimensions han de ser relativament importants, la qual cosa les fa inviables per a espais urbans, tret de certes infraestructures o grans avingudes com ara la Gran Via de Barcelona, tal com es mostra a la fotografia.
  • Aïllament d’habitatges
    Aïllament d’habitatges
    Com a última mesura, es pot millorar l’aïllament de les façanes dels habitatges per garantir-ne el nivell sonor interior. Generalment, l’actuació es redueix al canvi de les finestres, però això implica que han d’estar tancades. Per garantir la ventilació (sobretot a l’estiu) es pot recórrer a l’aire condicionat, però és una solució cara i poc sostenible des del punt de vista energètic.
  • Planificació urbanística
    Planificació urbanística
    És una eina potent de prevenció de problemes de soroll, però generalment és difícil aplicar-la en territoris consolidats. Als nous espais urbans cal establir carrers en què es doni preferència a l’ús dels vianants o al de vehicles propis dels veïns. Això comportaria definir els carrers interiors d’un conjunt d’illes d’habitatges com a zones reservades per a l’accés a l’aparcament dels veïns. Així es disposaria d’illes més grans, que possibilitarien un altre tipus de construcció que combinaria la zona verda i l’habitatge dins de cada illa.
  • Activitats industrials
    Activitats industrials
    A part d’aplicar les mesures tècniques correctores que siguin adients en cada cas (silenciadors, pantalles, aïllament, etc.), cal evitar que les activitats potencialment sorolloses o que es facin de manera continuada siguin adjacents a les zones residencials.
  • Activitats lúdiques
    Activitats lúdiques
    Des del punt de vista de l’impacte acústic, el més adequat és portar aquestes activitats fora del casc urbà, però això no sempre és possible o aconsellable, ja que s'augmenta el nombre de desplaçaments o, senzillament, no acaba de funcionar. Depèn del municipi, igual que depèn del municipi l’estratègia que cal seguir. Es poden agrupar les activitats en una zona que de dia sigui de petits tallers i, en conseqüència, prop o dins del centre urbà, o en una zona urbana especial del municipi on la població estigui plenament informada de la situació i els habitatges estiguin correctament aïllats. També es pot garantir una distància mínima entre els locals per evitar la concentració d’usuaris al carrer.
  • Campanyes de conscienciació de la població
    Campanyes de conscienciació de la població
    Sobre el comportament públic a les zones de concentració d’activitats lúdiques, com la que es mostra a la imatge.
  • Disseny arquitectònic
    Disseny arquitectònic
    Un cop definits els carrers amb prioritat de trànsit, es pot preveure un espai entre la façana i el carrer en què es podria disposar un talús enjardinat que actués de barrera, o també preveure que les parts més crítiques de l’habitatge no donin a aquests carrers. Si no es pogués evitar que els balcons estiguessin orientats als carrers, s’haurien de preveure baranes sòlides i un tractament acústic de balcons i façana en general.
  • Educació
    Educació
    Si no som conscients que nosaltres sempre som focus potencials de soroll i que aquest pot molestar els altres, no serà possible evitar la contaminació acústica.