Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Contaminació acústica

9. Situació actual de la contaminació acústica

 
El soroll ambiental constitueix un dels principals problemes ambientals a Europa i als països desenvolupats, i és l’origen, cada cop més, de queixes de la població. En general, però, les accions destinades a reduir el soroll ambiental han estat menys prioritàries que les adreçades a combatre altres tipus de contaminació, com ara l’atmosfèrica o la de l’aigua. Això es deu a les raons següents:

- Hi ha un coneixement limitat de l’exposició i els efectes del soroll, comparat amb altres contaminants.
 
- El gran nombre i el caràcter local de les fonts de soroll dificulta que es puguin emprendre accions.
 
- No hi ha accidents importants originats pel soroll: ningú no mor per aquesta causa.
 
- Els efectes sobre la salut mental i psicològica, encara no compresos del tot, no són considerats seriosament per l’Administració.
 
- La temporalitat del soroll: aquest no s’acumula i sembla que els efectes desapareixen quan s’atura el soroll.
 
La Unió Europea va publicar el ‘Llibre Verd de la Comissió Europea sobre política futura de lluita contra el soroll’, en el qual es conclou, entre altres coses, que els nivells per sobre de 65 dBA són en general molestos per a la població i que un total de 80 milions de persones dins de la UE estan sotmeses a aquests nivells, encara que també s’observa que no es tenen gaires dades sobre el nivell d’exposició de la població i que les que hi ha no són comparables entre diferents països per les diferents metodologies emprades.
 
Per aquest motiu, es va redactar la Directiva 2002/49/CE, de 25 de juny, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, en què s’obligava els estats membres a elaborar mapes estratègics de soroll (l’adjectiu ‘estratègics’ deu estar relacionat amb el fet que són el primer pas de l’estratègia que cal seguir per reduir el soroll ambiental; vegeu-ne un exemple a la imatge adjunta) i els plans d’acció conseqüents. El primer objectiu de la Directiva era impulsar la metodologia més uniforme possible a tota la UE per avaluar el soroll ambiental i que s’estimés, ni que fos de manera aproximada, la quantitat real de població exposada als diferents nivells de soroll ambiental. La Directiva obligava que, cap al final del 2007, els estats membres haguessin finalitzat els mapes estratègics de soroll de les principals aglomeracions i infraestructures, i que es donés informació pública d’aquests resultats. Encara que els estats membres hi estan treballant amb més o menys intensitat, el programa va amb retard i no és possible trobar dades a escala europea.

 

 
mapa estrategic
 
Figura 5. Mostra d'un mapa estratègic de soroll. Vallès Occidental.
 
A escala estatal sí que és possible trobar alguns exemples de mapes estratègics de soroll publicats, però aquesta documentació es procura donar de forma limitada o és difícil de comprendre, per por de sortir a la primera plana dels diaris, ja que és evident que hi ha una part significativa de la població exposada a nivells sonors intolerables, com es pot comprovar fàcilment caminant per qualsevol ciutat. Podeu intentar extreure dades de soroll ambiental del Regne Unit, per exemple. També podeu comprovar la resolució de les imatges del mapa acústic de París (observeu la notable quantitat de carrers amb un nivell ‘elevée’). També podeu llegir el resultat dels mapes estratègics de carreteres de Cantàbria. La Diputació de Barcelona també mostra alguns mapes de soroll en què ha col·laborat, però no són fàcils de trobar a la xarxa. La informació subministrada per la Generalitat és més clara quant als municipis catalans, com mostra l’exemple de la fotografia, però no tant respecte a les carreteres. Com a exercici es proposa que trobeu informació dels mapes de ciutats importants com ara Madrid o Barcelona, així com de les carreteres o aeroports de l’Estat.
 
Encara que tota aquesta fase d’elaboració de mapes es troba en procés, molts municipis i governs, especialment del centre i nord d’Europa i dels països anglosaxons en general, han adoptat diferents polítiques per reduir aquest contaminant. Potser les accions més emblemàtiques de les administracions estatals són les que estan relacionades amb els aeroports i amb els plans d’aïllament acústic d’habitatges afectats, tot i que aquesta és una solució parcial. L’ús de pantalles acústiques en infraestructures terrestres és també una solució habitual, tot i que és més fàcil veure-les en noves infraestructures que no pas en les ja existents. 
 
 
pantalla 1    pantalla 2
 
Figura 6. Mostra de dos tipus de pantalles sòniques. Font: Multisersomar.com
 
 
 
Des del punt de vista local, les actuacions són molt més variades pel gran nombre de fonts de soroll. La conversió dels centres de les ciutats en zona de vianants és l’actuació més emblemàtica, tot i que molt probablement no respon solament a un problema de soroll. També s’efectuen campanyes per conscienciar la població, es regularitzen l’espai públic i els horaris de les activitats... Hi ha molta feina a fer.