Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
3 de 7
Contaminació atmosfèrica

3.3 Contaminants atmosfèrics

 
La contaminació de l'aire és un procés que s'inicia a partir de les emissions a l'aire des dels diferents focus emissors de contaminants a l'atmosfera. L'atmosfera, com em vist anteriorment,  és un medi fluid amb una dinàmica que fa que la dispersió i el transport dels contaminants siguin difícils d'estudiar i de preveure. Així la relació entre la quantitat de contaminants emesos a l'aire i la presència d'aquests a l'aire en un moment i en un lloc determinat no és una relació directa ni proporcional ni senzilla de conèixer ja que l'atmosfera és un sistema complex amb un comportament caòtic.
 
 
 tub escapament       humo chimenea
 

Figura 13. (esquerra) Contaminació difusa provocada pel trànsit. Font:  Preguntate WordPress.com , (dreta) contaminació de lloc fixes com algunes activitats industrials. Font: Ecologia blog.com

 
 
Per tant, per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica és necessari, per una banda el control de les emissions atmosfèriques (nivells d’emissió), i per altra banda, el control i la vigilància de la presència dels contaminants a l'aire en diferents punts receptors (nivells d’immissió).
 
 

emi inmi 2
 

Figura 14. Font: Carrera, E. et al. (2000). Tecnologia i Sostenibilitat. Càtedra UNESCO de Sostenibilitat. UPC

 


 
El procés de contaminació atmosfèrica comença al dipositar-se a l’atmosfera els contaminants, i continua amb la presència dels mateixos en el medi gasós, on la seva evolució depèn, com hem vist anteriorment,  de les propietats dels compostos i de les condicions ambientals.
 
El procés s’inicia, doncs, amb l’emissió dels productes. Per emissió s’entén la totalitat de substàncies que passen a l’atmosfera després de deixar les fonts de les que procedeixen.
 
Una vegada produïda l’emissió, els compostos es distribueixen per l’atmosfera segons un procés de dispersió que principalment depèn de dos tipus de factors:

- específics del contaminant: velocitat de sortida, temperatura, forma, grandària, etc...
- meteorològics: velocitat del vent, gradient de temperatura de l’aire, turbulències atmosfèriques.
 
L’avaluació dels contaminants a l’atmosfera està relacionada amb la idea d’immissó, és a dir, la concentració dels contaminants en l’ambient gasós, en punts força allunyats de les fonts com per no poder discernir quina d’elles és la causant dels nivells de contaminació. Són els nivells d'immissió els que determinen l'efecte d'un contaminant sobre la salut o el medi ambient. Fruit dels estudis mèdics i científics, s'han establert uns valors de referència per als nivells d'immissió de cada contaminant. Mentre no se superen, es pot considerar que la qualitat de l'aire és bona.
 
 
Contaminants atmosfèrics més importants, segons la seva composició química
Partícules: segons la mida, són sedimentables (> 30 µm), partícules en suspensió (< 30 µm), partícules respirables (< 10 µm), o fums (< 1 µm).
Compostos de sofre: SO2, H2S, H2SO4 mercaptans, sulfurs ...
Compostos de nitrogen: NO, NO2, NOx, NH3 ...
Compostos de carboni: CO, CO2, CH4, HCT ...
Halògens i compostos halogenats: Cl2, HCl, HF, CFC ...
Oxidants fotoquímics: O3, peròxids, aldehids...
 

 

 Les fonts d’emissió inventariades es classifiquen en una sèrie de categories, entre les que podem distingir:
 
- Fonts estacionàries de combustió.
- Fonts de combustió mòbils.
- Incineració d’escombraries o combustió de deixalles.
- Processos industrials.
 
 
 
Classificació dels contaminants segons la seva procedència
Contaminants primaris: procedents directament de fonts d'emissió fixes o mòbils, que es poden trobar amb la mateixa forma química en els focus emissors (per exemple: SO2, H2S, NO, NH3, CO, CO2, HCl, HF, PST ...).
Contaminants secundaris: originats en l'atmosfera mateixa, com a conseqüència de transformacions de contaminants primaris; és a dir, no es poden trobar amb la mateixa forma química en els focus emissors (per exemple: O3, SO3, H2SO4, NO2, HNO3 ...).
 
 
En aquest enllaç trobareu informació més detallada sobre els contaminants atmosfèrics, característiques i fonts emissores.
 
 
 
permanencia 2 

 

Figura 15. Mitjana de temps de permanència a l'atmosfera de contaminants específics. Font: Agència Eiropea de Medi Ambient (1995)