Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
4 de 7
Contaminació atmosfèrica

3.4 Efectes produits pels contaminats atmosfèrics: Canvi climàtic

 

A l'atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d'aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d'hivernacle, és a dir, absorbeixen i reemeten la radiació infraroja, impedint que part d'aquesta escapi de la terra, i contribuint a que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15º C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte hivernacle, és per tant un fenomen natural de l'atmosfera.

El problema actual és que la quantitat d'aquests gasos naturals amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera ha augmentat i que s'hi han abocat, a més, gasos amb efecte d'hivernacle no presents de forma natural a l'atmosfera. Aquest canvi, posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals.

Els gasos responsables de l’efecte hivernacle són aquells components gasosos de l'atmosfera, tant naturals com d'origen antropogènic, que absorbeixen i reemeten radiació infraroja.

A mesura que incrementa la concentració d'aquests gasos, la radiació infraroja és absorbida a l'atmosfera i reemesa en totes direccions, contribuint aquest fet a que la temperatura mitjana de la Terra augmenti. Aquest fenomen s'anomena efecte d'hivernacle perquè l'absorció i posterior emissió de radiació infraroja també la fan el vidre i certs plàstics amb els quals es fabriquen els hivernacles. Veure una animació aquí.

 

efe hiver

Figura 15. L'efecte hivernaacled. Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya

 

Gasos atmosfèrics que contribueixen a l'efecte d'hivernacle
Diòxid de carboni (CO2)
Metà (CH4)
Òxid nitrós (N2O)
Vapor d'aigua
Ozó (O3)
Els halocarbons: els hidrofluorocarburs (HCFC), els perfluorocarburs (PFC)
i l'hexafluorur de sofre (SF6)

 
Els quatre primers es troben de forma natural a la composició de l'atmosfera. L'activitat industrial, en cremar combustibles fòssils, desprèn grans quantitats de diòxid de carboni i òxid de nitrogen. El metà es genera com a resultat de l'activitat agrícola i ramadera. Els halocarbons són d'origen antropogènic i es van començar a fabricar a partir dels anys quaranta.
 
Els gasos d'efecte hivernacle no tenen tots la mateixa importància ni el seu efecte és similar. D'alguns (CFC) hi ha poques emissions, però en canvi cada molècula emesa té una gran capacitat d'absorció de radiació, pel que el seu efecte relatiu pot ésser important. D'aquesta manera les petites concentracions de CFC's a l'atmosfera són responsables d'una cinquena part de l'efecte hivernacle. També és important l'efecte del metà o dels òxids de nitrogen i, fins i tot, de l'ozó troposfèric, tot i la seva inestabilitat, encara que més de la meitat de la responsabilitat de l'efecte hivernacle és produïda pel CO2.
 
Les conseqüències del canvi climàtic pronosticades pels científics del Panel Intergovernamental per al Canvi Climàtic són les següents:

- augment de la temperatura mitjana d'1 a 3,6 graus centígrads en el proper segle,
- desertificació de certes zones del planeta,
- pluges de caràcter torrencial en d'altres zones,
- pujada del nivell del mar d'entre 15 i 94 cm, que inundaria zones avui densament poblades, difusió de certes malalties de tipus tropical en zones avui de clima temperat.