Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
6 de 7
Contaminació atmosfèrica

3.6 Acidificació del medi ambient

 
S’origina com a conseqüència del retorn a la superfície de la terra en forma d’àcids dels òxids de sofre i nitrogen descarregats a l’atmosfera. Aquesta acidificació es pot produir com deposició seca o deposició humida (pluja àcida).

La majoria de contaminants secundaris produïts en l'smog fotoquímic manifesten els seus efectes a escala local i no es transporten a distàncies grans. Molts dels contaminants primaris (sobretot els que s'emeten en més quantitat) poden ser transportats a distàncies considerables, especialment si són poc reactius amb altres elements o s'emeten en grans quantitats. Aquest és el cas de dos grups de molècules que són abundants a l'atmosfera i que es produeixen a les combustions resultat de l'activitat de l'home: els òxids de sofre i de nitrogen (SOx, NOx).
 
Els òxids de sofre es produeixen sobretot en les emissions industrials i molt especialment quan es crema carbó (lignit) o petroli. Els òxids de nitrogen es produeixen en totes les combustions però especialment en els motors de combustió dels vehicles.
 
Aquests dos compostos poden ser traslladats a centenars de quilòmetres pels moviments de les masses d'aire i, de vegades, segueixen trajectòries ben determinades que fan que les emissions en un punt provoquin contaminacions en un altre.
 
 
acidif 2
 

 Figura 18. Procés d'acidificació del medi ambient. Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya

 
 
 
 
Els seus efectes es poden produir tant com als compostos emesos originalment o per la seva combinació amb el vapor d'aigua, i per això parlem respectivament de deposició seca o deposició humida.
 
La deposició seca, sobretot vehiculada per micropartícules riques en òxids de sofre, produeix efectes molt importants en la vegetació que, sotmesa a concentracions mitjanes d'aquests compostos en intervals de temps llarg, pot patir defoliació, ja que les fulles es moren.
 
 
efectes pluja acida sobre vegetacio
 

Figura 19. Efectes de pla pluja àcida sobre la vegetació. Font: Verdeoscuro

 
 
 
Els efectes de la deposició humida dels òxids de sofre i nitrogen són els coneguts com a pluja àcida. Els òxids de sofre i nitrogen, en combinar-se amb l'aigua atmosfèrica, formen petites gotes d'aigua riques en àcid nítric o àcid sulfúric. Aquestes gotes són traslladades pels moviments de les masses d'aigua atmosfèriques a zones allunyades on l'aigua forma gotes més grans i acaba com a gotes de pluja sobre un territori ben diferent al d'origen de les emissions. La pluja, rica en àcid sulfúric, té un pH molt baix, inferior a 4,5, i per això parlem de pluja àcida.
 
La pluja àcida té efectes directes sobre la vegetació i també efectes indirectes sobre aquesta i els ecosistemes aquàtics associats. De forma directa la pluja àcida crema les fulles dels arbres provocant la seva defoliació i, en casos extrems, la seva mort. De forma indirecta, aquesta pluja àcida fa que l'aigua del sòl augmenti la seva acidesa; i això repercuteix en la funció de les arrels, que pot fer disminuir l'assimilació per part de l'arbre i també la seva mort. A més, aquesta aigua àcida del sòl s'escola cap als medis aquàtics propers, rius, llacs i aiguamolls reben aquesta aigua àcida i això provoca la mort de molts organismes que no poden suportar la disminució del pH a l'aigua. En casos extrems, i quan els sòls ja són àcids de naturalesa (sòls sobre pissarres, granits o esquists) l'extrema acidesa de l'aigua del sòl pot provocar la mobilització de l'alumini (Al) dels silicats i passar a l'aigua que així pot arribar als ecosistemes aquàtics. Com que l'alumini és un metall tòxic, l'efecte combinat de pH baix i alumini alt pot provocar mortaldats importants de peixos i altres organismes.
 
Podeu veure més informació sobre el fenòmen de la puja àcida, clicant aqui.