Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
2 de 3
Contaminació atmosfèrica

4.2 Sistema de vigilància de la qualitat de l'aire

 

La vigilància de la qualitat de l’aire ha adquirit molta importància en totes les organitzacions que estudien la contaminació atmosfèrica. Els sistemes de vigilància utilitzats fins ara estan format per xarxes que disposen cada una d’elles d’una o vàries estacions manuals on es recullen mostres de diferents contaminants, els quals s’analitzen posteriorment al laboratori per donar valors mitjos de concentració generalment per períodes diaris.
 
Conèixer l'estat de la qualitat de l'aire a les diferents zones del territori, la seva evolució en el temps i la seva variació en funció de les condicions meteorològiques és un dels objectius de l’administració. D'aquesta manera, es pot informar els ciutadans i adoptar les mesures preventives i de sanejament més adients per a la protecció i la millora de la qualitat de l'aire.
 
 
Així doncs, la Xarxa de Vigilància i Previsió de la qualitat de l'aire (XVPCA) permet:
 
- Conèixer les zones més vulnerables o afectades per posar en marxa les mesures preventives o de sanejament més adients.

- Conèixer la qualitat de l'aire que respirem i informar-ne als ciutadans.

- Observar com varia la qualitat de l'aire en punts fixes del territori.
xarxa 1

 Figura 24. Esquema del sistema de funcionament del control de la qualitat de l'aire a Catalalunya

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya

 
Tant la XVPCA com les unitats mòbils de vigilància de la contaminació atmosfèrica mesuren els nivells de concentració a l'aire dels diferents contaminants que respirem, és a dir, els nivells d'immissió.
 
El que controlen és la qualitat de l'aire en un indret i un temps determinats. El qual permet emprendre les mesures necessàries per millorar-la.
 
La combinació dels nivells d'immissió i els paràmetres meteorològics permet localitzar l'origen dels contaminants.
 
Ni una ni l'altra mesuren els contaminants que emet una xemeneia o un tub d'escapament, el que es coneix com a nivells d'emissió.

 

La Xarxa és un sistema de detecció dels nivells d'immissió dels principals contaminants. Va ser creada per la Llei 22/1983, de 21 de novembre, definida per l'Ordre de 20 de juny de 1986 i adscrita administrativament al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

La Xarxa s'estructura en forma piramidal i consta de:

- Sensors: aparells de mesuratge dels nivells d'immissió, organitzats en estacions.

- Centres d'anàlisi:laboratoris capaços d'analitzar les mostres de les estacions manuals i de validar i tractar les dades obtingudes dels sensors. Actualment, n'hi ha 12.

- Centre receptor i coordinador: és el Departament de Medi Ambient, que planifica, coordina i supervisa tota la Xarxa, homologa les estacions, rep les dades (via ràdio o telèfon), les analitza (amb sistemes informatitzats) i n'informa dels resultats.
 
 
xvpca 2 
 
 

Figura 25. Esquema del sistema de  funcionament de la Xarxa de Vigilància de la Qualitat de l'Aire XVPCA a Catalunya

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya