Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Contaminació lumínica

3. Normativa

 
Com s’ha comentat anteriorment, la clau per reduir la CL és fer un bon disseny de l’enllumenat. Per això, els últims anys s’ha anat creant normativa referent a aquest tema que s’ha de tenir en compte a l’hora de fer nous projectes d’urbanització i també cal aplicar-la en tot l’enllumenat que ja està en funcionament i dur-hi a terme tots els canvis que siguin necessaris.

La Llei 6/2001 i el Decret 82/2005 posen en evidència la necessitat d‘ordenar i controlar la situació ambiental pel que fa a la CL i a l’ús eficient de l’energia lluminosa als municipis catalans.

Les finalitats de la Llei 6/2001 són:
 
— Mantenir al màxim possible les condicions naturals de les hores nocturnes, en benefici de la fauna, de la flora i dels ecosistemes en general.

— Promoure l’eficiència energètica dels enllumenats exteriors i interiors mitjançant l’estalvi d’energia, sense que minvi la seguretat.

— Evitar la intrusió lumínica en l’entorn domèstic o, si no pot ser, minimitzar-ne les molèsties i els perjudicis.

— Prevenir i corregir els efectes de la CL en la visió del cel.
 
El grau de coneixement i control d’aquesta situació en cada municipi és molt variat i els recursos disponibles per fer front a aquesta nova responsabilitat depenen en gran mesura de la capacitat de cada consistori.
 
La Generalitat de Catalunya impulsa a través de les diputacions i els consells comarcals les activitats que s’han de dur a terme als ajuntaments per arribar a conèixer l’estat actual dels municipis i elaborar un pla d’actuacions per complir la reglamentació en els terminis establerts.
 
La normativa especifica diferents factors que cal tenir en compte en referència tant a la il·luminació pública com a la privada. Aquests factors són els següents:
 
• Tipus de làmpades.
• Percentatge màxim del flux a l’hemisferi superior instal·lat d’un pàmpol d’un llum.
• Enlluernament pertorbador màxim en la il·luminació exterior viària, expressat en percentatge.
• Índex màxim d’enlluernament en els enllumenats per a vianants.
• Il·luminació intrusa màxima en superfícies verticals, expressada en luxs.
• Il·luminació mitjana màxima en zones destinades a trànsit de vehicles i/o al pas de vianants, expressada en luxs.
• Intensitat lluminosa màxima emesa en direcció a àrees protegides (E1), expressada en quilocandeles (Kcd).
• Luminància màxima de rètols, expressada en cd · m-2.
• Luminància màxima d’edificis, d’aparadors i de finestres, expressada en
cd · m-2.
• Luminància mitjana màxima de façanes i monuments, expressada en cd · m-2.
 
Els valors de tots aquests factors varien en funció d’unes zones de protecció del territori definides prèviament. Les zones es defineixen, segons el grau de protecció que necessiten i de més a menys, com a E1, E2, E3 i E4.
 
E1: zones de màxima protecció respecte de la CL; corresponen a les àrees coincidents amb els espais d’interès natural, les àrees de protecció especial i les àrees coincidents amb la Xarxa Natura 2000.
 
E2: zones corresponents a sòl no urbanitzable fora d’un espai d’interès natural o d’una àrea de protecció especial o d’una Xarxa Natura 2000.
 
E3: àrees que el planejament urbanístic qualifica com a sòl urbà o urbanitzable.
 
E4: àrees en sòl urbà d’ús intensiu a la nit, destinades a activitats comercials, industrials o de serveis, i també vials urbans principals. Les determina l’ajuntament de cada municipi, el qual ha de notificar la proposta de zonificació al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que l’ha d’aprovar. No poden classificar-se zones E4 a menys de 2 km d’una zona E1.
 
En aquest capítol, però, no estudiarem tots aquests punts, sinó que farem referència als que ens permeten reduir la CL d’una manera senzilla.