Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
1 de 3
Cooperació al desenvolupament

3.1. La cooperació durant els anys seixanta, setanta i vuitanta del segle XX

 
Durant les dècades de 1960 i 1970 es consolida el sistema de cooperació internacional per al desenvolupament. Augmenten els recursos transferits, sobretot per la incorporació dels països de l’Europa occidental com a donants. L’any 1969 el Banc Mundial publica l’Informe Pearson, en el qual es recomana als països donants que destinin el 0,7 % del PIB a l’ajuda al desenvolupament.
 
Durant la dècada de 1970, però, es posa de manifest que la transferència de recursos i el creixement econòmic no impedeixen que augmenti la distància entre països rics i pobres (aquesta distància no ha deixat de créixer des de llavors). Es constatava que la cooperació al desenvolupament no havia funcionat com a motor de desenvolupament. Les causes:
  • — S’havien concentrat les inversions en sectors de baix impacte en la transformació de l’estructura productiva i la creació de treball.
  • — Es van dedicar grans sumes a la compra d’armament.
  • — La corrupció.
  • — Els fluxos financers van estar condicionats per interessos geoestratègics dels donants i, molt sovint, condicionats a les exportacions dels donants.
  •  
Durant la dècada de 1980 es relativitza l’eficiència de la transferència de recursos econòmics i es reclamen noves funcions i instruments, associats a la formació, l’adquisició de capacitats i les millores organitzatives i institucionals.