Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
4 de 5
Disseny sostenibilista

3.4. Ús

 
 

us pentagon


Disseny per a l'eficiència energètica
 
Hi ha productes, com ara els electrodomèstics, que consumeixen energia durant la fase d’utilització, a vegades —fins i tot— l’energia consumida durant l’etapa d’ús (que sovint dura força anys) pot arribar a ser superior a la consumida en l’extracció dels materials i la fabricació del producte; en aquests casos, l’eficiència energètica és un objectiu cabdal del disseny del producte.
 
En aquesta línia, es proposen les possibilitat següents:
 
Cercar sinergies. En alguns productes, les millores en l’eficiència d’un element poden significar canvis beneficiosos en altres parts.
 
Tenir en compte les pèrdues en els equips elèctrics. Un cas molt conegut és el consum dels electrodomèstics en posició d’espera (‘standby’).
 

stand by Figura 10. En posició d’espera, un electrodomèstic consumeix energia. Font: javi.t

 
Per exemple, quan un televisor està apagat però en posició d’espera, ha de mantenir en marxa un receptor de comandament a distància que consumeix entre 0,2 i 2 watts. El mateix passa amb el reproductor de DVD, el descodificador de satèl·lit, l’equip de música, el de l’aire condicionat, etc.
 
Alguns dispositius consumeixen quasi tant en posició d’espera com quan estan en marxa. Una impressora normal, per exemple, gasta en posició d’espera dos terços del consum que gasta quan està en marxa. Altres aparells incorporen transformadors lineals, és a dir, fabricats amb bobines de coure, que poden consumir 2 watts, o més, només de connectar-los, i molts es deixen engegats les 24 hores del dia.
 
El consum dels productes ‘en espera’ representa entre el 5 % i el 16 % del consum de cada llar, segons un estudi de la International Energy Agency. Als Estats Units (EUA) aquesta despesa arriba fins als 5.000 milions de dòlars anuals en total. Per a una llar mitjana de la Unió Europea (UE), són al voltant de 50 euros l’any de malbaratament.

A Espanya, on un terç de l’energia prové del carbó, desendollar els transformadors pot evitar l’emissió de milers de tones de gasos d’efecte hivernacle.
 
 — Dissenyar operacions de càrrega mitjana: molts equips han estat dissenyats per a càrregues completes. És per això que cal perseguir també la màxima eficiència per a una àmplia gamma de condicions de funcionament.
 
Desenvolupar plans de millora continus de l’eficiència energètica.
 
Utilitzar assistència tècnica per ordinador per als treballs de laboratori i simulació de condicions reals.
 
 
 

 
Disseny per a l’estalvi d’aigua

 

Molts dels aspectes anteriors es poden aplicar als productes que consumeixen aigua durant l’etapa d’ús. L’objectiu principal és minimitzar el consum d’aigua i reutilitzar-la, sempre que sigui possible.
 

inodor roca 

Figura 11. Disseny que reutilitza l’aigua del lavabo per a la descàrrega de la cisterna. Font: w+w Roca

 


 
Disseny per a la minimització del consum de productes auxiliars
 
 
Alguns exemples d’aquest cas són els rentavaixelles i els detergents, les màquines de cafè i els filtres, les impressores i els tòners, etc.
 
Un exemple d’una innovació que ha contribuït a fer augmentar el consum de productes auxiliars (en aquest cas, envasos d’alumini) són les cafeteres de càpsules, que generen residus d’alumini i marro de cafè, mentre que les cafeteres exprés convencionals només generen marro de cafè (matèria orgànica).

cafe

Figura 12. Les cafeteres de càpsules generen més residus (envàs d’alumini i marro) que les convencionals (marro) i són un bon exemple d’una innovació que ‘no’ ha contribuït a la reducció de productes auxiliars. 

 


 

Disseny per a la prevenció de la contaminació
 
Alguns productes emeten substàncies perilloses durant l’etapa d’ús, per exemple, compostos orgànics volàtils (COV) en el cas de les pintures, els adhesius i les tintes. Altres productes contenen dissolvents, ozó (en el cas dels equips electrònics), etc. Convé, per tant, seleccionar matèries lliures amb un contingut mínim de substàncies volàtils.
 
 

 
Disseny per a la durabilitat
 
Una de les millors aportacions que es pot fer per reduir l’impacte dels productes és allargar-ne al màxim la durabilitat i reduir-ne, en definitiva, l’obsolescència. Allargar la vida útil de qualsevol producte comporta estalvis en matèries primeres, energia, aigua i contaminants.
 
La durabilitat dels productes es pot allargar si:
 
 
— se n’identifiquen i se n’eliminen els punts més dèbils;
 
— s’assegura que el producte també està dissenyat per a un ús apropiat i intencional;
 
— es dissenya per facilitar-ne el manteniment i la reparació;
 
— es facilita futures millores mitjançant la utilització d’elements modulars.