Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
1 de 2
Ecologia industrial

1.1. Què és l’ecologia industrial?

 
Quan sentim les paraules "ecologia" i "industrial" juntes, tot sovint pensem que l’ecologia industrial (EI) implica aplicar mètodes que facin que una indústria o una empresa tingui una producció més neta, o que apliqui algun sistema de gestió ambiental, o que tingui cura de l’entorn de la instal·lació, o que depuri els residus (figura 1). Cap d’aquestes coses no és falsa, però l’ecologia industrial és més que això (figura 2).
 
figura 1
 

          Figura 1. Sistema industrial que no segueix els principis de l'EI            Figura 2. Representació d'un sistema d'EI.

                                  Font: elaboració pròpia                                                            Font: elaboració pròpia

 

L’ecologia industrial és una àrea multidisciplinària que vol assimilar el funcionament dels sistemes industrials al dels ecosistemes naturals, i implica una interrelació d’indústries (pel que fa a fluxos de matèria, energia i informació) i una relació sostenible amb l’entorn natural i social que envolta el sistema industrial.

Un dels objectius d’aquesta relació entre indústries és tendir a tancar el cicle de matèria i, per tant, obtenir el nivell més petit possible de residus. Això s’aconsegueix, en part, usant els residus d’una indústria com a matèria primera d’altres, tal com fan els ecosistemes naturals. Això implica una optimització de recursos i una reducció de les càrregues contaminants.

Un altre objectiu de l’EI és situar l’activitat tecnològica com a part de l’ecosistema que l’acull, analitzant les entrades de recursos i les sortides de residus, així com la manera en què l’activitat humana afecta l’ecosistema.

L’ecologia industrial no es limita només a aquest mètode de tancament del cicle, també anomenat ‘metabolisme industrial’ i ‘simbiosi industrial’, sinó que se serveix d’altres mètodes que contribueixen a disminuir l’impacte ambiental, millorar l’ecoeficiència i augmentar la rendibilitat, sempre tendint cap a una major sostenibilitat, com, per exemple, l’anàlisi del cicle de vida, l’anàlisi de fluxos de matèria (MFA), la minimització, la producció neta, l’anàlisi d’entrades i sortides, el disseny per al medi ambient, etc.

L’ecologia industrial fa un pas més que els esforços anteriors per conciliar indústria i medi ambient: el sistema industrial és vist com un ecosistema natural en què l’activitat industrial està relacionada amb tot i en què s’entén per ‘sistema industrial’ totes les activitats humanes: l’agricultura, el transport, la producció, etc. També té en compte l’activitat econòmica i és una eina important de planificació de nous ecosistemes industrials i per a la transformació dels polígons industrials actuals en parcs ecoindustrials. En aquest sentit, l’EI entronca completament amb el concepte de ‘desenvolupament sostenible’, ja que inclou els vessants mediambientals, econòmics i socials.

 

figura 3.jpg

Figura 3. La triangularitat del desenvolupament sostenible. Font: elaboració pròpia

 
 
De fet, aquesta és una de les aportacions més significatives de l’ecologia industrial: la visió sistèmica, en què la indústria es considera un ecosistema industrial relacionat amb la societat i la natura. Per tant, un dels objectius de l’EI és la creació de xarxes (entre indústries i amb la societat i l’entorn) i l’establiment de sinergies entre entitats.
 
 
figura 4.jpg
 

Figura 4. L'EI crea sinergies i xarxes. Font: elaboració pròpia

 
 
Per tant, veiem que hi ha bàsicament tres elements clau en l’ecologia industrial:
 
- que es creï una xarxa d’empreses o entitats relacionada amb l'entorn;
- que inclogui els tres vessants de la sostenibilitat (social, ambiental i econòmic);
- que imiti el funcionament dels ecosistemes naturals.

Però l’EI és una disciplina que es va ampliant i es va redefinint des del moment en què es crea. Actualment, també inclou aspectes com ara la responsabilitat social corporativa, el consum responsable, la producció i el transport sostenibles, el metabolisme regional, etc. L’EI pot ser aplicada a l’agricultura, el turisme o la gestió de l’energia, entre molts altres camps. Aquest dinamisme de l’EI fa que cada cop més siguin necessàries noves eines i estudis per acostar-s’hi, com ara: dinàmica de sistemes, estudi d’escenaris, etc.