Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
2 de 2
Educació en sostenibilitat en l’enginyeria

2.2. Enginyers qualificats per al desenvolupament sostenible

 
“Per què el sol és important per a la vida?”. Aquesta va ser la resposta de Jeroen van der Veer, director executiu de Royal Dutch Shell, a la pregunta: “Per què és important l’enginyeria per al desenvolupament sostenible?” (Van der Veer, 2006). La resposta mostra la importància que els gerents de multinacionals atorguen a la funció que exerceixen els enginyers en el camí cap a un desenvolupament més sostenible. D’altra banda, citant la Declaració de Barcelona (2004): “És innegable que el món i les seves cultures necessiten un altre tipus d’enginyer/a, un enginyer/a que tingui un enfocament sistèmic a llarg termini per a la presa de decisions, que es guiï per l’ètica, la justícia, la igualtat i la solidaritat, i que tingui un coneixement holístic que vagi més enllà del seu propi camp d’especialització”.

Per exercir aquest paper sorgeixen algunes preguntes. Què és un enginyer o enginyera ‘sostenible’? Quines implicacions tindrà això per a les institucions d’ensenyament de l’enginyeria? En altres paraules: quines competències en sostenibilitat ha de tenir un enginyer graduat o enginyera graduada? Com s’han d’adquirir les competències en sostenibilitat en les institucions d’educació superior d’enginyeria?

Les competències en sostenibilitat que els enginyers han d’obtenir han estat proposades per diverses parts interessades, com ara organismes d’acreditació, declaracions institucionals, governs, associacions d’enginyeria i les IES.

Com a exemple d’institucions d’educació superior, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en el Pla UPC Sostenible 2015 (UPC, 2006) declara: “Tots els graduats de la UPC han d’aplicar criteris de sostenibilitat a la seva activitat professional i la seva àrea d’influència”.

En relació amb el procés per adquirir aquestes competències, s’han desenvolupat a les universitats tecnològiques molts enfocaments, que segueixen un patró similar (Segalàs et al. 2006).

— Oferir assignatures obligatòries o optatives per a tot l’estudiantat.

— Integrar la sostenibilitat en totes les assignatures.

— Oferir la possibilitat d’especialitzar-se en sostenibilitat —grau o màster.

La majoria dels enfocaments se centren en el contingut curricular i el pla d’estudis, però no s’ha prestat gaire atenció a les estratègies pedagògiques que faciliten l’adquisició de les actituds, els valors i l’ètica necessaris per graduar un enginyer o enginyera ‘sostenible’.

Aquests aspectes de la competència s’analitzen en profunditat en els apartats 4 i 5 d’aquesta unitat.